El President Puigdemont acaba de donar el pas que molts esperàvem de fa temps. La desvinculació del PdCat, amb la creació d’un espai electoral que vulgui fer efectiu el mandat de l’1-O,sense velles motxilles i sense lligams amb el règim del 78.La Crida Nacional per la República ja va néixer amb aquesta intenció. La ponència política aprovada a l’assemblea fundacional proposava que fos un moviment amb vocació d’aglutinar tot aquest espai, per treballar primordialment per la unitat estratègica de l’independentisme i per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre.
Es preveia també, la possibilitat de presentar-se a eleccions si en un moment determinat els seus socis així ho consideraven convenient. És a dir, es prioritzava l’organització de la Crida com a moviment social, amb la possibilitat de crear una expressió electoral complementària per poder tenir una acció que abastés tota l’actuació de l’independentisme, des de les institucions, al carrer, amb un esperit unitari i transversal, com a millor eina per fer efectiva la República.
I certament és del tot imprescindible aquesta doble actuació. Cal aconseguir una majoria parlamentària que eviti l’estancament del país en un autonomisme vigilat i que permeti un govern de la Generalitat que gestioni amb la màxima eficàcia els pocs recursos i competències de que disposa, però que, al mateix temps i amb la màxima complicitat i coordinació amb el Consell per la República vagi dibuixant el perfil d’aquesta futura República, capaç de solucionar els problemes reals de la gent i encarar els reptes del post-Covid i del segle XXI.
Un govern amb autoritat per plantejar una negociació amb l’estat amb l’Amnistia i l’Autodeterminació com a primers i principals punts a tractar en una mesa de diàleg i amb la determinació suficient per poder encarar un nou embat unilateral si això no és possible. Però ens equivocaríem molt si creiem que la sola acció institucional i parlamentària ens portarà a desbloquejar la situació en que ens trobem i aconseguirà fer efectiva la proclamació del 27 d’Octubre del 2017.
La història recent d’aquests quasi tres anys ens ha ensenyat que només la mobilització organitzada del carrer, la unitat i la coordinació de societat civil i institucions ho pot aconseguir. Per això la Crida-moviment. Els darrers mesos, la organització de la Crida s’ha anat vertebrant amb l’extensió territorial i la tasca de les sectorials i els corrents ideològics. La concepció transversal d’aquest moviment és inèdita, embrió i exemple del que hauria de passar a tot l’espai independentista. Els socis de la Crida provenim de moltes cultures polítiques, del PdCat, Demòcrates, ERC, PSC, CUP, ICV, EUiA, Reagrupament, i un llarg etcètera, a més de molta més gent sense cap passat militant. Tots amb una prioritat: fer efectiu el mandat de l’1-O. I amb aquest esperit els tres corrents ideològics, Lliberal, Socialdemòcrata i d’Esquerres, hem estat capaços de consensuar un pla estratègic per aconseguir-ho. I les sectorials han elaborat un programa, “El País que Volem” per poder posar cara a la República que pretenem construir.
Hem arribat a acords i consensos, sense sectarismes, ni preguntar-nos d’on venim, només amb la voluntat de caminar plegats per aconseguir l’objectiu comú. I ara s’ha obert el debat de si la Crida s’ha de dissoldre en el nou partit o ha de continuar com associació. Creiem que seria un error la seva desaparició. La Crida no és un partit. Té la vocació de generar un moviment unitari i transversal de tot l’independentisme, hereu de l’1-O i el nou partit del President Puigdemont és l’expressió electoral d’aquest espai, però ens equivocaríem molt, com afirmàvem més amunt, si només confiem amb l’acció institucional i en l’assoliment de majories parlamentaries. Ens cal una societat mobilitzada, organitzada i amb un objectiu principal, la independència, però sense oblidar les reivindicacions i les necessitats del dia a dia dels ciutadans.
Tenim una societat civil molt rica que, amb la seva mobilització ens ha portat on som. Sobre tot l’ANC, acompanyada d’Òmnium, els CDR i tantes d’altres entitats i organitzacions. Però des de l’1-O han passat moltes coses, ens trobem en un moment d’impàs i cal reordenar i reactivar el moviment. I la Crida hi té un paper a jugar, oferint el seu model transversal, posant l’objectiu de la unitat estratègica de l’independentisme, més enllà dels partits per sobre de tot, impulsant el pla estratègic elaborat pels corrents ideològics, amb campanyes per l’Amnistia i l’Autodeterminació, seguint sent un espai de debat sobre la República que volem i ajudant a construir aquest moviment de forma totalment integradora i democràtica, abastant tots els sectors socials i territorials. Cal estar preparats pel nou embat i per això cal tornar-nos a activar i molta organització. La Crida es pot dissoldre, sí, però no en un partit, si no en una nova organització unitària del moviment si arriba el cas.
El President Carles Puigdemont és l’únic líder capaç d’aglutinar tot l’espai polític hereu de l’1-O i esperem que així sigui, acabant d’incorporar d’altres sectors, sobre tot d’esquerres, amb una gran transversalitat. La Crida, li donarà tot el suport i la complicitat que calgui per poder actuar en una mateixa direcció i en un únic moviment. La clau de l’èxit es basa en aconseguir la unitat estratègica i en l’actuació coordinada i organitzada de Consell per la República, Generalitat i Societat Civil i la Crida hi té molt a dir i aportar en la vertebració d’aquest eix.
Josep Lluís Fernàndez Molinet
Coordinador del Corrent d’Esquerres de la Crida
Maria do Carmo Marques-Pinto
Membre del govern de la CRIDA, Vocal Coordinadora de les Sectorials i d’Internacional
Raimon Gusi Amigo
Representant Corrent Social-Demòcrata
Coordinador Nucli de Vilafranca del Penedès
Emili Canalís Arrayàs
Representant Corrent Social-Demòcrata
Membre de la junta del Nucli de Sant Cugat del Vallès.
Rosa Maria Dumenjo Martí
Representant del Corrent Social-Demòcrata
Josep Castelltort Panadés
Representant del Corrent d’Esquerres
Mercè Zamora Torres
Representant del Corrent d’Esquerres
Enric de Vilalta Pach
Representant del Corrent d’Esquerres
Carrie Pol Camarero
Representant del Corrent d’Esquerres
Joan Guarch Calvet
Representant Territorial de l’Anoia
Maria Fernández Ruiz
Coordinadora Nucli de Cerdanyola i Representant Territorial
Climent Faus Masgrau
Coordinador Nucli de Premià de Mar
Esteve Planas Verd
Secretari Nucli Local Premià de Mar
Representant de la Sectorial d’Internacional
Maria Antónia Ortega Canet
Representant de la Sectorial de Benestar
Juan Navarrete Estévez
Representant de la Sectorial de Prosperitat
Fèlix Figueras
Representant de la Sectorial de Drets, Llibertats i Justícia
David Vivancos i Valiente
Representant de la Sectorial de Prosperitat
