Sempre que els catalans hem intentat salvar Espanya hem acabat pagant cara la jugada, els catalans vam pagar doble repressió durant el franquisme, per ser lleials a la república espanyola i pel fet de ser catalans, fins i tot la gent de dretes catalanista ho va pagar molt car.
Després de la mort de Franco, la majoria dels partits catalans van acceptar el model de Transició espanyola, cap ruptura amb el règim del dictador i tots amics, un altre greu error que encara l’estem pagant, els franquistes van sobreviure i continuen controlant bona part de les institucions espanyoles, qualsevol reforma de l’estat que afavoreixi la pluralitat nacional de l’estat espanyol surt malparada, continuem espoliats després de 40 anys de democràcia a l’espanyola i continuem patint la repressió, l’exemple de la no aplicació de la llei d’amnistia hauria de fer reflexionar als que ens volen continuar salvant Espanya de la dreta i extrema dreta.
La història no falla, i sembla mentida que Tardà i Rufián no ho vegin i segueixin intentant forçar un debat per constituir una coalició de les esquerres de l’estat per presentar-se a les eleccions espanyoles, tenint a més l’experiència tan negativa del govern més progressista de la història format pel PSOE i Podemos, incapaç d’avançar cap a la pluralitat nacional, o el mateix exemple d’Ada Colau i els comuns, sense cap escrúpol van pactar amb l’extrema dreta de Manuel Valls per robar l’alcaldia al república Ernest Maragall i després al juntaire Xavier Trias.
Amics Tardà i Rufián, mai aprovarem abandonar l’independentisme per lliurar-nos a unes esquerres espanyoles més properes al lerrouxisme que no al progressisme, mai aprovarem efectuar una operació “Roca” de les esquerres per més diners que hi posi algun empresari que va de trotskista i cooperativista per acabar amb el procés independentista.
Ni el govern més progressista salva la llengua catalana, ni redueixen l’espoli fiscal de més de 22.000 MEUR ni milloren les rodalies, això si l’estat espanyol no ofereix garanties democràtiques suficients, permeten tenir lliure un rei corrupte en llibertat i mantenir a la presó injustament a Pablo Hasél a qui no li perdonen la seva valentia de dir el que pensa.
Amic Tardà i Rufián, o torneu a l’objectiu de la independència o millor canvieu de partit, Esquerra Republicana sap que només la independència ens farà lliures, i ens cal tornar a un gran acord de país amb Junts i la CUP i les entitats de la societat civil que ens permeti avançar cap a la independència, aleshores sí que sacsejarem Espanya i aleshores sí que s’homologaran a Europa com una democràcia de primera magnitud.
Postdata: El president Macià ja ens ho va advertir, va pactar en el seu moment a contracor per les pressions rebudes, i la història li va acabar donant la raó.
El greu error de Tardà i Rufián: “Salvar Espanya”
Amic Tardà i Rufián, o torneu a l’objectiu de la independència o millor canvieu de partit, Esquerra Republicana sap que només la independència ens farà lliures
-Publicitat-
- Publicitat -
Estic totalment d’acord amb aquest article.
Apel·lar a Tardà o Rufian és inútil. El primer perquè no és el paio més llest del barri, per dir-ho així, el que té de gran ho té d’animal. I el segon perquè és un vivales, un saltataulells que mira pel seu negoci, i girarà el discurs a conveniència per seguir escalfant butaca al Congreso, amb el vist-i-plau del Gran Botifler, qui va fer que ERC traís l’independentisme aquell llunyà 2017. Que cal fer neolerrouxisme? Cap problema, i si ERC li fallés, faria el salt a Podemos, tan lerrouxista com ell.
A mi en sembla que Tarda es una mena de dinosaure fora del temps, nomes llença brams i udols sembla que volgui espantar….no toca gairè ….i en Rufián ha fet el negociet de la seva vida ha creat un esti d’actuació i d´aixó viu… i bé que viu…. tot dos plegats dos rals i els militants d’Esquerra sel´s miren embadalits …. sembla mentida que siguin tant babaus i curts de mires, aixi ens va.
ER no té solució a curt termimi. Els actuals dirigents o dirigibles o dirigits no estan per perdre les prebendes i beneficis inherents a la submissió. No serán pas ells qui renunciïn als privilegis. Així doncs, al meu entendre no seran ells qui marxin si no som nosaltres els seus votants qui els fem fora i per tan jo ja no els he votat a les darreres eleccions i cada vegada n’estic més convençut de que ès la solució. Ara cal veure el comportament de les duas altres opcions del meu vot per decidir-me i va d’independentisme com es pot deduïr