Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

El govern de coalició del 52%

És un acord per a un govern de coalició bipartit entre ERC i Junts per Catalunya, però també fixa les bases per a un govern de coalició del 52% centrat en “l’estratègia de consens independentista per fer la República catalana”

Jordi Matas
Jordi Matas Dalmases 06/06/2021
Foto de família del nou Govern de la Generalitat, liderat per Pere Aragonès.

Després d’una negociació massa llarga i amb massa incerteses i desconfiances, ERC i Junts per Catalunya van segellar un acord de govern amb la voluntat de “materialitzar el mandat independentista del 52%”, tal com s’afirma a la primera frase del document signat el 17 de maig de 2021. Aquest document, de 46 pàgines, fixa els principis del govern de coalició, l’estratègia independentista per fer la República catalana, les prioritats programàtiques sectorials, l’estructura del govern i la coordinació i seguiment de l’acord de govern. Sense entrar en el contingut ideològic de cada apartat, que cadascú pot valorar respecte a la seva oportunitat i idoneïtat, el document conté tots aquells aspectes que recomanem els que ens dediquem a explicar com s’han de formalitzar els governs de coalició.

La part dedicada als principis del govern de coalició ha de ser necessàriament breu, però és molt important que quedi ben assentada d’entrada. El document esmenta, amb encert, la corresponsabilitat en l’acció governamental i parlamentària, el respecte entre les formacions coalitzades, la coordinació per garantir l’objectiu d’estabilitat i la construcció de consensos com a via d’impuls de les polítiques governamentals. Finalment, cal destacar dos aspectes d’aquest apartat que valoro especialment: el reconeixement de la diversitat d’opinions que tenen els socis de govern sobre determinades polítiques públiques i sobre l’estratègia per assolir la independència, i el compromís per resoldre constructivament aquestes diferències i per minimitzar-ne els aspectes negatius, posant un èmfasi especial en la rendició de comptes pública i la comunicació de l’obra de govern.

Després venen dos apartats programàtics: un sobre l’estratègia independentista i un altre sobre les principals polítiques sectorials. En el primer s’estableixen els objectius genèrics (la independència de Catalunya i la República catalana) i els objectius més específics que comparteixen les dues formacions polítiques, així com les accions que es volen impulsar, la metodologia a seguir i la voluntat de treballar per un ampli acord estratègic de l’independentisme després d’assolir el 52% dels vots en les eleccions del 14 de febrer. En el segon apartat, el de les polítiques sectorials, es fixen les prioritats programàtiques dels principals àmbits d’acció política sobre la base del consens i d’un exercici de transigència sobre les propostes electorals. Aquest apartat, com és aconsellable, no entra en una enumeració exhaustiva i detallada de l’acció de govern, ni tampoc en polítiques que poden ser contradictòries amb els programes electorals dels partits. Agrupar totes les polítiques en dotze grans objectius, i aquests en tres grans àmbits (estat del benestar i cohesió social, economia per a la vida i cohesió territorial, i bon govern i cohesió democràtica), és un bon exercici de sistematització que més endavant facilitarà la rendició de comptes i el balanç final del mandat que ara comença.

Posteriorment, el document detalla l’estructura de govern: enumera els catorze departaments, esmenta els nous àmbits competencials que inclouen, precisa quina formació política proposarà el titular en cada cas i, finalment, també especifica quin partit proposarà els vuit titulars de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat. Tant en els departaments com en les delegacions territorials, es diu que la meitat dels titulars els proposarà ERC i l’altra meitat els proposarà Junts per Catalunya, establint el 50% com a quota per distribuir les parcel·les de poder polític entre les dues formacions governamentals i utilitzant, com és recomanable, la llei de Gamson per a la distribució quantitativa del poder.

El darrer dels apartats del document del pacte coalicional fa referència a la coordinació i el seguiment de l’acord de govern. Aquest apartat, que només conté quatre pàgines, és, probablement, el que garantirà la fortalesa i l’estabilitat del govern d’ERC i Junts i, al meu entendre, el que millor demostra que en l’acord de govern hi han participat persones que saben com s’ha de formalitzar un govern compartit o que s’han assessorat bé per saber com s’ha de fer. Redactar determinats protocols de funcionament intern i respectar-los estrictament és clau per a la solidesa dels governs de coalició, sobretot amb precedents de desconcert palmari i en contextos convulsos. En el document s’esmenta, bàsicament, la creació d’un equip de seguiment de l’acord i de tres equips de coordinació de la coalició: coordinació parlamentària, coordinació governamental i coordinació de la comunicació. La coordinació entre el govern i els grups parlamentaris dels partits coalitzats és fonamental per garantir la unitat d’acció en l’activitat parlamentària legislativa i de control a l’executiu. La coordinació governamental i interdepartamental és molt necessària per fer compatible el pluralisme ideològic amb la coherència de l’acció de govern, i també per evitar discòrdies i conflictes interns. I la coordinació de la comunicació en els governs de coalició és clau per facilitar i enfortir la responsabilitat col·legiada dels partits coalitzats i per evitar dissonàncies que malmetin la imatge governamental. Els tres equips de coordinació, com recomanem sempre, s’han de reunir periòdicament, han de ser paritaris i han de prendre les decisions per consens. Finalment, l’equip de seguiment de la coalició és un òrgan imprescindible per valorar el compliment dels compromisos i dels pactes establerts en l’acord de govern, per resoldre els conflictes interns i per corregir les disfuncions governamentals. És per això que, a més de reunir-se periòdicament i ser paritari, ha d’estar format, tal com diu l’acord entre ERC i Junts per Catalunya, per persones rellevants del govern, dels grups parlamentaris i dels partits.

Els acords i els compromisos del document, malgrat que concerneixen els partits signataris, tenen la “voluntat de sumar la majoria del 52% i els 74 diputats i diputades independentistes”. És un acord per a un govern de coalició bipartit entre ERC i Junts per Catalunya, però també fixa les bases per a un govern de coalició del 52% centrat en “l’estratègia de consens independentista per fer la República catalana”.