Hi ha un assumpte actual de normativa catalana sobre el dret a l’educació que presenta una importància estratègica capital. El Govern de la Generalitat ha d’adaptar el currículum del batxillerat i, per tant, reformar el decret vigent des de l’any 2022 sobre aquesta matèria, per complir un requeriment del Govern central que equipari el currículum català a la norma estatal de mínims, com fa la resta de comunitats autònomes. El Ministeri d’Educació exigeix resoldre l’assignació de càrrega pedagògica a les matèries de ciències, però això és només la punta de l’iceberg de l’anomalia curricular catalana al batxillerat.
El Govern va presentar el juliol passat un projecte de reforma del decret que no ha satisfet les expectatives de la comunitat educativa en sentit ampli. Aquest projecte, en el període d’informació pública, ha rebut una allau d’al·legacions en contra per part de tota la comunitat educativa, que el Govern no hauria de desatendre. No obstant això, no sembla que sigui així. El projecte del gabinet de Salvador Illa ha posat de manifest, de nou, un negligent menyspreu per les humanitats, especialment la Filosofia, amb l’exigua presència al currículum.
Amb el suport explícit d’organitzacions sindicals, plataformes docents, associacions de famílies d’alumnes, universitats, col·legis professionals i entitats socials que conreen el pensament humanístic i la filosofia, la Plataforma de Docents de Filosofia ha elevat al Govern una proposta alternativa i consensuada de resposta al requeriment. Aquesta significa complir amb el decret espanyol de mínims exigits, adequar a Catalunya amb la resta d’autonomies, incloses les que compten amb llengua pròpia, mantenir intocable l’actual paper de les ciències al currículum, simplificar la burocràcia i, a més, restituir l’hora setmanal a primer curs de batxillerat de les matèries de Filosofia, Llengua i literatura catalana i Llengua i literatura castellana. Així, aquestes tres matèries tornarien a comptar amb 3 hores setmanals, en comptes de només les 2 hores actuals: la vergonyant anomalia catalana del nostre currículum.
La competència lingüística reforçada que aquestes tres disciplines aporten a la formació és innegable. L’ensenyament de la Filosofia i de les llengües està avalat per organismes internacionals com la UNESCO. Fins i tot la comissió d’educació del Parlament de Catalunya, fruit de les compareixences d’experts en pedagogia i política educativa, ha entès la legalitat, la viabilitat i l’oportunitat de la proposta de reforma i adequació del currículum a través de la restitució de la tercera hora a Filosofia, Català i Castellà.
S’ha obert una finestra d’oportunitat per al Govern de la Generalitat. Ara és un temps propici, un kairós perfecte per emprendre un millor currículum. Docents i l’àmplia majoria de la comunitat educativa catalana mostren que un altre currículum és peremptori i que el 2022 no hi va haver una visió estratègica a llarg termini, ni consensuada ni integradora. Una llàstima.
Però ara el Govern de Salvador Illa pot posar remei a aquesta lamentable anomalia catalana aprofitant la mirada compartida dels agents educatius posats d’acord. De veritat es vol limitar a una resposta formal al Ministeri d’Educació, plana, tecnocràtica i plena d’incúria, que perpetuarà el malestar i la degradació de la qualitat educativa a Catalunya? Passar a la història com un Govern pusil·lànime, incapaç de legitimar una proposta social plena de virtuts pedagògiques? Vol continuar el camí de mediocritat i vulgaritat política i educativa a què semblem estar condemnats sense remei?
La Generalitat pot posar remei a aquesta lamentable anomalia catalana o perpetuar el malestar i la degradació de la qualitat educativa
La societat està cansada d’oportunisme polític, aquell que intenta treure avantatge del contrincant per un guany parcial o temporal. En canvi, exigeix a la política actuar oportunament, amb una mirada àmplia, de llarga distància. Exigeix a l’Executiu discerniment i ponderació de l’oportunitat que se li presenta. Té a la mà fer-ho; encara pot decidir escoltar i compondre l’escàndol del currículum català de batxillerat. Això seria una mostra no només de bon criteri polític, amb visió de país i de futur, sinó d’excel·lència política, tan necessària ara a les nostres democràcies.
José Javier Ordóñez Echeverría, Advocat i filòsof
