“No ens hauríem imaginat mai que rodalies estigués en un estat tan deplorable” (Paneque) “No es pot resoldre de cop”. (Illa)
Fa molts anys que RENFE i ADIF, tot depenent del estat espanyol, ofereixen moltes mancances. Últimament s’ha arribat a situacions gravíssimes. Encara es descobreixen molts punts perillosos que obliguen a limitar la velocitat.
El País: “El traspassos de Rodalies a la Generalitat, dos dècades en via morta: obstacles, terminis, expectatives”.
Zapatero i Rajoy, van reconèixer les moltes mancances. Van prometre solucionar-ho. Els resultats estan a la vista. S’ha arribat a paralitzar “tota” la xarxa.
El PSOE que ara governa ho ignorava? Vivia, viu, a Catalunya. Aspirava a governar i desconeixia el crònic deteriorament de infraestructures i trens? Això els desqualifica totalment!
Els efectes per les incompetències de l’estat espanyol/ADIF/RENFE són molts i molt negatius. Centenars de milers de persones no van poder, no poden, (i trigaran encara!), arribar a les seves gestions, feines, de tots tipus. Important perjudici per a la normal dinàmica industrial, comercial, social, a Catalunya. Es conegut. En cap país desenvolupat ha succeït una situació semblant i de tanta repercussió negativa. Ningú compensarà les moltíssimes pèrdues que ha generat i genera, el desgavell de la xarxa ferroviària de l’Estat espanyol a Catalunya.
Causes?:
Pacte Generalitat/Estat espanyol: incomplert. Pressuposts aprovats: % d’execució molt baix segons informació oficial. Governs espanyols (PSOE/PP) no construeixen ni un km. més de rodalies. Silenci dels partits espanyols a Catalunya. 400.000 viatgers perjudicats diàriament en silenci durant molts anys, molts votant a partits que no els defensen. Acceptar com “normal” una situació clarament “anormal”.
La manca de inversions i de manteniment rigorós i “preventiu”.
Es pot comparar amb la situació política a Catalunya?
Primer estatut: incomplert. Espoli, manca de transferències, invasió de competències
Segon Estatut: mutilat. Catalunya, avui, sense Estatut. Davant la sentencia del Constitucional, reacció pacífica, democràtica. Macromanifestacions. Referèndum 1O. Partits polítics espanyols a Catalunya, els seus votants: silenci.
Efectes sobre la vida sociopolítica? Coneguts. Violència policial, judicial, política, cultural. Asfíxia econòmica. Estar molt lluny del nivell de vida, de democràcia, de llibertat, progrés, futur que Catalunya pot, mereix, gaudir. Ningú compensarà les moltíssimes pèrdues democràtiques, econòmiques, polítiques, que ha generat, genera, l’actuació de l’Estat espanyol a Catalunya.
Causes? Com les de la desastrosa situació de ADIF/RENFE.
La majoria de l’electorat a Catalunya admet com “normal” el que era i és, una clara “anormalitat” en tots els conceptes. Com “ara” descobreixen que hi han molts “punts” de inseguretat a les infraestructures ferroviàries que exigeixen “reparacions” urgents, simplement per a “reparar”, també es descobreix que a nivell polític hi ha molt a reparar. Ni s’intenta!
Opcions…?
Submissió. Mantenir la “indefensió apressa”: no hi ha res a fer, no cal lluitar, no s’aconseguirà cap millora. Votar dependència d’Espanya i esperar que el mal sigui el menys possible.
“Reaccionar”! Prendre consciencia de la situació real y tan negativa tant a nivell de infraestructures i serveis ferroviaris com a nivell sociopolític, econòmic, social, democràtic. Deixar de ser súbdits de líders que demostren una clara incompetència i que sembla se’ls dona un xec en blanc al votar.
Lluitar pacífica i democràticament per una independència que permeti autogestionar les pròpies infraestructures, tota la vida sociopolítica i econòmica. Tot el que no sigui independència serà sempre dependència! Queda clar què significa ser dependents del estat espanyol en tots els aspectes dels qui viuen, treballant, tributen, a Catalunya.
Es just que 400.000 viatgers de RENFE pateixin un crònic mal servei i que tants perjudicis genera? Es just que milions de persones a Catalunya pateixin les negatives conseqüències de la seva dependència política d’un estat que els expolia, incompleix, impedeix que gaudeixin del nivell de vida, de democràcia, que mereixen?
“Qui accepta una injustícia en silenci es converteix en còmplice de ella” (Sartre)
Es digne exigir poder viatjar amb seguretat total, eficàcia “suïssa”? Si.
Es digne exigir poder viure política, econòmica, democràtica, com es mereix i pot tota la població de Catalunya? Si.
Es digne el tracte que dona l’estat espanyol a tota la població de Catalunya? No.
¡Quan parlem de dignitat, no podem fer concessions” (Merkel)
Dependre d’Espanya i viatjar en RENFE, també política, econòmicament,.. o ser independents i viatjar en trens propis d’eficàcia suïssa i amb alta qualitat de vida, democràcia, que pot ser també suïssa?
Què es el únic coherent…? Què cal fer pacífica i democràticament?
