Carta d’un empresari als joves independentistes dels Països Catalans

Soc un ferm defensor dels Països Catalans. Soc amic dels Països Catalans.

I un amic de veritat, quan ho és, no només acompanya en els bons i mals moments, sinó que també diu allò que cal sentir, encara que sigui incòmode o difícil d’acceptar.
Els eixos principals d’unió dels Països Catalans no són únicament culturals. La cultura és fruit d’alguna cosa més potent: l’intercanvi, el comerç, la circulació de persones, mercaderies i idees. Això ho sap perfectament l’Estat espanyol, que fa segles que dinamita deliberadament les nostres connexions més estratègiques i logístiques amb un objectiu clar: impedir que funcionem com un sol mercat, que funcionem com una sola nació.

El nostre país avança a ritmes desiguals. I, massa sovint, al sud (País Valencià) ha mancat una proposta sòlida de desenvolupament econòmic capaç d’il·lusionar. Ens hem instal·lat massa temps en el plany permanent i en la resistència simbòlica. Però això no convenç ningú.

Tanmateix, la política és fluida i toca adaptar-se a la realitat canviant.
Saber-ho fer és una qualitat del bon Príncep, segons Maquiavel.

No és amb commemoracions que es construeix un futur atractiu; és amb projectes sòlids, empreses que funcionen i iniciatives que generen riquesa real.

Hem d’entendre una veritat senzilla: la riquesa no es reparteix, es crea. El progrés no neix de l’Estat ni de subvencions que ens mantenen dependents, sinó de la llibertat de les persones per emprendre, de la creativitat, de l’esforç i de la responsabilitat individual. Només quan deixem enrere l’infantilisme polític i assumim que som adults, capaços de competir, d’arriscar i de construir, podrem posar els fonaments d’una llibertat col·lectiva.
Cal un canvi de prioritats. Més energia a aixecar empreses, especialment en el sector productiu, i menys en l’eterna gesticulació política. Menys dependència de subvencions i més xarxes comercials nord-sud que ens facin forts de debò. Perquè la cultura, sense mercat ni llibertat, és només folklore; amb mercat i llibertat, esdevé nació.

Països Catalans lliures i pròspers vol dir Països Catalans oberts, innovadors i competitius. La independència no arribarà com un regal ni com una commemoració; serà la conseqüència natural d’una societat que ja s’ha fet lliure econòmicament, que ja actua com un país normal i que ha après a confiar en la seva pròpia força.