Dimarts, 30 de novembre de 2021 - Edició 1223
La República

Aprovat generalíssim espanyolíssim

És el vell projecte de Condorcet,  que volia una societat republicana governada pels més intel·ligents, pels més savis i mai més per la noblesa de la sang.

Jordi Galves
Jordi Galves 18/04/2020

Mireu-ne els titulars. Només cal fer un cop d’ull a la premsa de fora, la que no està controlada per Virusánchez, per entendre perquè Espanya no té futur. I perquè té la catàstrofe sanitària més important del virus coronat de tot el planeta Terra. L’administració espanyola és la pitjor de totes precisament per això, perquè és espanyola. No pretén abordar el problema sinó fer que l’aborda, només volen quedar bé gràcies a la propaganda, perquè fer no fan, i ara, només fan veure que fan. Perquè treballar no treballen, i ara, només pensen en dissimular la indolència llur. Tornen a dir el que sempre diuen en aquests casos, que ells no van enviar l’Armada Invencible a lluitar contra els elements. Que no es podia saber, que la pandèmia no es podia preveure i que si la culpa és d’algú és només de Quim Torra, que no hi té competències però que és igual, de la mateixa manera que abans havia estat tot culpa de Carles Puigdemont, d’Artur Mas, de Jordi Pujol, de Lluís Companys, sempre que hi ha un president de la Generalitat a l’abast li carreguen el mort. Els morts, en aquest cas. L’Espanya fraternal és així. L’Espanya que ens estima és la del càntabre Miguel Ángel Revilla, un populista que es gasta 150.000 euros per tenir 1.200.000 mascaretes que només són una broma macabra, uns tovallonets de paper que no poden solucionar res, que no fan cap servei. Que només són, com sempre a Espanya, una mesura provisional, una cosa per ara, de moment, benintencionada i perfectament inútil. Aprofitada, això sí, això sempre, per fer la pitjor demagògia sentimental, per exhibir un eslògan propagandístic: Todo va a salir bien. Digueu-los als més de vint mil morts i a les seves famílies que tot anirà bé, a veure què us contesten.

Feu un cop d’ull als titulars d’aquesta setmana a França i compareu. Allà no hi ha aprovat general per als estudiants ni surten els militars a explicar com es lluita contra la malaltia. A França que, segons alguns comentaristes, és avui un país decadent i que ja no és el que era, les coses no van gens bé, són un desastre, però això sí, van infinitament millor del que van a Espanya. Precisament perquè no són espanyols. I perquè tenen una mica de respecte per ells mateixos. Perquè respecten el seu sistema educatiu i perquè el defensen contra la vella inèrcia del cosmos que tendeix al caos. Perquè, sovint, a França no fan veure que fan i s’estimen més abordar els problemes directament. Penquen. A França un títol universitari és un títol amb valor, i un curs escolar aprovat és exactament el contrari que un curs escolar suspès. A França, ara els preocupa sobretot com es faran les proves d’accés a les Grandes Écoles, a les primeres institucions universitàries que han fet del país veí, una potència mundial en talent i en feina intel·lectual, científica i humanística. Si hem de fer cas de la premsa francesa d’aquests dies, la gran preocupació d’aquella societat és com es produirà la gran tria de cada any. Com s’ho faran ara, amb el virus, per seleccionar-ne els millors, com identificaran els alumnes que, finançats per l’Estat, esdevindran gràcies als estudis —i no gràcies a la recomanació de cap cacic— els funcionaris més qualificats, els comandaments tècnics i militars de l’administració pública. A França, si ho volen, els millors treballen per a l’Estat perquè l’Estat s’ho pot pagar i tria les ments més privilegiades, els ciutadans més competents. Ja des dels temps de la Revolució, França va decidir substituir l’aristocràcia feudal per l’aristocràcia del saber. És el vell projecte de Condorcet,  que volia una societat republicana governada pels més intel·ligents, pels més savis i mai més per la noblesa de la sang.

A França no tenen un president del Govern amb una tesi plagiada ni una classe dirigent opaca al coneixement. Ho podeu preguntar a Manuel Valls que, com a bon espanyol, sempre fou cèlebre pels greus dèficits de formació que té i que només va aconseguir fer carrera com a primer policia i millor repressor. Com a polític dòberman que competia amb Sarkozy a veure qui tenia més mala llet. El president Macron no ha fet veure que té estudis, senzillament perquè els té, només cal sentir-lo enraonar. No és un fals doctor com Pedro Virusánchez, com Pablo Iglesias, com Pablo Casado i el seu màster. La llista és llarga, la dels polítics espanyols sense formació que presumien de tenir un saber que ni s’imaginaven. Que han falsejat el currículum o que tenen títols sospitosament falsos. Que ara recordi, hi ha Luis Roldán, Susana Díaz, Patxi López, Elena Valenciano, Bernat Sòria, José Blanco, Ximo Puig, José Montilla, Ada Colau, Cristina Cifuentes, Javier Maroto, Ana Pastor, Javier Moragas, Toni Cantó, Pilar Rahola, Joana Ortega o Santi Saltimbanqui Vila. Són el millor de cada casa. Què voleu, pobra gent. Penseu que un maestro, a Espanya, és un títol que s’aplica als matadors de toros.