Ni amnistia, ni Rodalies, ni finançament singular, ni català a Europa, ni seleccions catalanes i tan sols unes engrunes mal retribuïdes que comporten l’augment de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i tots els Països Catalans.

Els dos grans partits independentistes engrescats en una guerra civil entre bona part dels seus líders; la qual impedeix que s’adonin de la deriva que pateixen, i ara segurament cauran en la trampa de culpar el PP i Vox. Però resulta que qui no ha fet la feina ha estat el govern més progressista de la història i els mateixos partits independentistes incapaços de fer un front comú.

Com volen que Europa aprovi la llengua catalana com a llengua oficial si el govern espanyol permet a l’extrema dreta espanyola continuar atacant la llengua catalana, sentències cada dia en contra del català i governs autonòmics que prenen decisions per atiar el genocidi contra la llengua catalana.

Si tots aquests fracassos no provoquen una trobada dels partits independentistes i les grans entitats del país (Junts, ERC, CUP, Òmnium, Assemblea, Consell de la República) per a negociar incansablement i establir un full de ruta per avançar cap a la independència, no guanyarem mai. Mentre ens pensem que Espanya, governi qui governi ens ajudarà en alguna cosa, continuarem perdent el temps com ha passat en aquests vuit darrers anys.