La catalanofòbia de l’extrema dreta de Vox no té límits, tal com demostren les darreres accions del grup ultradretà al Parlament de les Illes Balears, les quals estan clarament enfocades a erradicar del tot el català, tal com ja van fer al País Valencià. Es tracta del nou intent dels ultradretans per treure el català de les aules, després que fracassessin estrepitosament la primera vegada. Ara, però, el partit ultradretà ha registrat una proposició de llei que busca fer del castellà l’idioma vehicular a les escoles de les Illes Balears, i, per tant, relegar el català a l’àmbit familiar. De fet, segons deixen clar els ultradretans al redactat, la modificació de la llei té com a objectiu “retornar al sistema educatiu de l’arxipèlag la llibertat, l’equilibri i la igualtat entre les dues llengües oficials”. Tot plegat s’emmarca en els acords assolits entre el PP i Vox per aprovar els pressupostos autonòmics de 2025. Contra tot pronòstic, però, el PP ha anunciat que votarà en contra d’aquesta proposició, tot al·legant que trepitja “unilateralment” diverses “línies vermelles” estipulades pel PP temps enrere
Vox insisteix que el model actual d’immersió lingüística en català, “imposat pels governs nacionalistes”, relega el castellà a una “presència merament testimonial, limitada en molts casos a la seva pròpia assignatura”. L’any 2024, en el marc dels acords per formar govern, els ultradretans ja van conxorxar-se amb el PP per tal d’instaurar un pla de segregació lingüística a les escoles en l’etapa educativa dels 3 als 8 anys; aquest pla, però, va fracassar estrepitosament, ja que només 11 centres educatius (tots concertats) s’hi van adherir.
La proposició de llei presentada per Vox reclama modificar la llei educativa “per incloure la vehicularitat de les dues llengües cooficials i la promoció de les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa, per garantir el coneixement de l’espanyol en el sistema educatiu”. Segons el text, els pares i mares podran escollir la llengua de primera ensenyament dels seus fills en el moment de la matrícula; també s’assegura que l’acollida d’alumnes d’incorporació tardana es farà en ambdues llengües i que el professorat acreditarà competències en castellà i català.
La proposta estableix que “el castellà i el català seran les llengües d’ensenyament i aprenentatge en proporció d’equilibri i igualtat”, i que els projectes lingüístics dels centres educatius han de reflectir aquesta paritat. Amb tot, els ultradretans al·leguen que la proposició de llei dona compliment als acords tancats amb el PP i, a la vegada, respon a una demanda històrica de sectors socials i educatius amplis de les illes que segons Vox han estat “marginats i silenciats durant dècades”.
El PP, descontent amb la iniciativa de Vox
Per a sorpresa de tothom, el PP no s’ha mostrat a favor d’aquesta proposició de llei, tot i que tots dos partits ja havien acordat reforçar el castellà a les aules i declarar-lo idioma vehicular de l’educació. Tanmateix, els populars critiquen que els ultradretans han presentat aquesta iniciativa “de forma unilateral” i sense haver-la consensuat amb el PP, que al·lega no haver tingut coneixement de la proposició. Els populars denuncien que la proposició de llei trepitja “línies vermelles” estipulades pel PP, i que va més enllà del que s’havia acordat en el marc de les negociacions pels pressupostos.
