El president de Junts, Carles Puigdemont, ha evitat fixar una data límit en relació amb l’oficialitat del català a Europa, perquè es tracta d’un procés “lent”. Puigdemont ha demanat “paciència” i ha deixat clar que ho “lluitaran fins al final”. L’expresident de la Generalitat també ha lamentat que el govern espanyol s’hi hagi “posat tard”, però reconeix que sent declaracions de ministres que no “hauria pensat mai”. Puigdemont també ha carregat contra el PP per “bloquejar” el futur del català al Parlament Europeu i considera que poder-lo parlar a la cambra europea és “molt més important” que al Congrés, on ja es pot fer “amb normalitat, sense que hagi passat res”. Tot plegat en una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada.
Una de les frases que trenca aquest relat ha estat en el moment que ha decidit advertir a Pedro Sanchéz i el seu govern: “A la tardor passaran coses que no han passat fins ara, ja hem donat prou temps” …
President @KRLS Puigdemont a la @UCE_CAT: “Si no hi ha unanimitat en el Consell per l’oficialitat del català a la UE és per un motiu polític. És perquè hi ha un partit polític, el PP, que ha fet trucades per bloquejar-ho.” pic.twitter.com/zdWxkPpwGH
— Junts per Catalunya (@JuntsXCat) August 19, 2025
L’oficialitat del català a la Unió Europea ha centrat les preguntes posteriors a la conferència ‘Lliçó Fabra: la llengua catalana i Europa’, en la que Carles Puigdemont ha reivindicat la importància que acabi sent una realitat “per refer un greuge provocat pel feixisme”. L’expresident no ha volgut fixar una data definitiva i ha demanat paciència, ja que es tracta d’un procés lent.
En aquest sentit, Puigdemont ha carregat contra el Partit Popular a qui considera el responsable de bloquejar-ho “només per un tema polític” i assenyala que l’argument de no tenir un estat “no és cert”. De totes maneres, el president de Junts ha deixat clar que ho seguiran treballant i assegura que el govern espanyol “pot fer-ho”.
Amb tot, Carles Puigdemont també ha lamentat que l’executiu de Sánchez s’hi hagi “posat tard” a l’hora de tirar endavant aquesta qüestió i, per això, considera que “no ha fet prou”, si bé reconeix que les declaracions dels ministres en relació amb l’oficialitat del català a Europa no s’hauria imaginat sentir-les mai.
Si, finalment, s’acaba produint l’oficialitat del català a les institucions europees, Puigdemont considera que serà “molt important pels catalans i pels europeus perquè repara una anomalia que no s’hauria d’haver produït mai”, en relació amb la victòria del règim de Franco que “va impedir que el català es desenvolupés”.
La conferència ha servit per homenatjar Pompeu Fabra, de qui ha recordat que “no va fallar mai. Ni quan va contribuir a normalitzar la llengua, ni quan va anar a l’exili”.
No tenim les eines
A la conferència, Puigdemont també s’ha referit a la necessitat de “disposar de les eines” per poder evitar que el català “segueixi en retrocés”. En aquest sentit, l’expresident ha destacat tres aspectes que considera “determinants” per tal de poder-ho fer.
D’una banda, considera que la defensa del català cal que estigui a totes les negociacions amb governs espanyols, ja que “els efectes que han tingut sobre la llengua els segles de persecució que no es poden revertir amb una moixaina a l’esquena com ara”.
També ha denunciat que la catalanofòbia “per desgràcia és estructural i és un dels problemes més greus que té la societat espanyola” i denuncia “l’estatus jurídic superior” que té el castellà per sobre del català. “El català no té la mateixa empara legal que el castellà. Això és indiscutible. El dret a fer servir el català queda circumscrit a l’administració”, ha reblat.
Finalment, també ha advertit que la falta de parlants en català ve donada també per la baixa natalitat i la “nul·la voluntat d’acordar una política migratòria”. “Sense gestió i recursos no es pot esperar integració”, ha remarcat. Per això, el president de Junts ha tornat a defensar la importància de disposar d’una llei d’immigració a Catalunya.
Més desafecció amb Europa
Puigdemont també ha advertit la desafecció que hi ha entre els joves i que s’ha vist “clarament accentuada” els darrers anys. En aquest sentit, l’expresident recorda una enquesta feta entre joves europeus de 18 a 25 anys del 2017, on el 81% volien que el seu país seguís a la UE. “Avui només són el 46%. Cal reconnectar Europa amb la gent més jove. Pensar que la UE pot viure d’esquena a la seva població és una greu irresponsabilitat”, ha remarcat
Finalment, Puigdemont ha assenyalat que seguiran “l’exemple de Pompeu Fabra”, a l’hora de defensar la llengua i lamenta que “Espanya tingui una paret” Ara bé, l’expresident ha deixat clar que no es refereix a l’Espanya dels ciutadans que hi viuen, sinó a la que representen persones com el Rei o Manuel Marchena.
