La Plataforma per la Llengua exposa novament un clar cas de catalanofòbia i discriminació lingüística envers la llengua catalana i els seus parlants, pel simple fet de ser catalans. Una dona diagnosticada amb una malaltia mental greu, i que requeria tractament psiquiàtric després d’una crisi suïcida, va haver de veure com li negaven l’atenció mèdica que necessitava pel fet de reclamar-la en llengua catalana. El cas va produir-se mesos enrere a l’hospital de dia que la Fundació CPB Serveis de Salut Mental té al carrer Còrsega de Barcelona i, gràcies al fet que la víctima va enregistrar algunes de les sessions on quedava clara la catalanofòbia i la vulneració de drets lingüístics, l’entitat de defensa de la llengua va denunciar els fets al Departament de Salut, el qual ha determinat que la Fundació CPB ha d’indemnitzar la víctima. Tanmateix, la Plataforma denuncia que la multa imposada és “injusta i insuficient”, ja que “no sanciona els professionals responsables ni repara el dany patit”, motiu pel qual l’entitat i la víctima han elevat el cas presentant una reclamació de responsabilitat patrimonial contra el Servei Català de la Salut (CatSalut).
Els fets van tenir lloc el febrer del 2024, quan la pacient, derivada des de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i del CSMA Nou Barris Nord, va anar a l’Hospital de Dia Còrsega, gestionat per la fundació CPB, per valorar l’ingrés a un programa d’atenció específic. En aquella primera sessió, la pacient va demanar fer les sessions individuals íntegrament en català, tot al·legant que és la seva llengua d’ús comú i, per tant, en la que se sent i s’expressa de forma més còmoda. La metgessa, tot i algun comentari negatiu, no va rebutjar pas la petició. Tanmateix, quan al cap de dos dies la usuària va tenir la primera cita amb l’infermer, tot i que ella havia sol·licitat explícitament sessions en català, aquest s’hi va adreçar en castellà. Però no només això: li va fer saber que “no se sentia còmode parlant català” i no la va poder atendre correctament arran d’això.
Poc després, ja a principis de març, la psiquiatra va dir a la pacient que no podia obligar cap professional a parlar en català, i li va demanar que “deixés de banda” la seva opció lingüística si volia continuar amb el tractament, tot comparant la seva sol·licitud de rebre el tractament en català a no voler deixar de prendre drogues o d’autolesionar-se, i patologitzant així l’exercici d’un dret reconegut per llei, tal com exposa la Plataforma. Després de comunicar-li la interrupció temporal del tractament, finalment l’equip mèdic va etzibar a la pacient que la teràpia s’havia de fer en la llengua que els professionals preferissin, és a dir en castellà, o bé renunciar-hi. “No és un xantatge, és un bany de realitat”, va dir-li la psiquiatra.
La pacient va tornar-se a veure amb la psiquiatra el 12 de març per tal d’abordar novament el conflicte lingüístic, però la psiquiatra va ser contundent. D’una banda, va mantenir la negativa a tractar la pacient en català, tot convidant-la a posar una reclamació si no li semblava bé; de l’altra, i encara més greu, la psiquiatra va reconèixer que no s’havien plantejat cap escenari alternatiu per garantir-li el tractament, si calia, redirigint-la a un altre centre. Per acabar-ho d’adobar, la psiquiatra va emetre un informe d’alta de la usuària dient, literalment, que “la pacient pren la decisió de no iniciar tractament al nostre centre”, una afirmació falsa, ja que la pacient el que reclamava era poder ser atesa en llengua catalana per tal d’afavorir el seu tractament. La pacient va enregistrar algunes d’aquestes trobades, fet que també li va fer guanyar-se una esbroncada per part del director mèdic de la fundació CPB i d’una altra metgessa.
