Un mural de vuit metres amb més de cent figures gravades a l’argila fetes entre l’època paleolítica i neolítica, és la troballa d’art postpaleolític que s’ha presentat a la Febró (Baix Camp). Ubicat a la Cova de la Vila, es tracta d’un dels conjunts més importants de l’arc Mediterrani per conèixer “la cosmovisió” dels habitants d’aquest indret, com destaca l’especialista en art rupestre i col·laborador de l’IPHES, Ramon Viña.
La descoberta la van fer l’any 2021 de forma casual un grup d’espeleòlegs i és una de les poques mostres d’art rupestre a dins d’una cova a Catalunya. Per conservar la troballa, s’ha tancat l’accés a la cova i el Departament de Cultura ja ha encarregat un estudi documental exhaustiu dels gravats.
L’art rupestre que es troba a la Cova de la Vila consta d’un centenar de gravats que combinen formes abstractes i d’altres de figuratives, on s’identifiquen imatges de cavalls i bòvids. El mural es divideix en cinc nivells horitzontals, una disposició que resulta singular i permet entendre “la cosmovisió” dels habitants de l’època postpaleolítica. Es tracta de comunitats pageses i ramaderes que van viure durant el període de transició entre el Calcolític i el Bronze, entre els 5.000 i els 3.000 anys.
El col·laborador de l’IPHES Ramon Viñas ha assenyalat una altra particularitat de l’espai, que es creu que combinat un ús funerari i de santuari. D’aquesta manera, no descarta que en futures intervencions arqueològiques es trobin restes humanes en aquesta cova.
A banda de l’alt volum d’imatges que es troben en aquest espai, un altre aspecte que destaca de la troballa és la tècnica de gravat amb què es van realitzar, a mà i amb eines de fusta i sílex. El fet que es trobin a l’interior d’una cova també els fa especials. “A Catalunya, conjunts d’art rupestre dins de coves es compten amb una mà”, ha indicat.
La troballa es va fer fa dos anys, el maig de 2021, per part d’un grup de tres espeleòlegs, en Juli Serrano, la Montse Roca i en Francesc Rubinat, que es trobaven fent tasques d’exploració i topologia de la zona quan van localitzar un petit forat. Després de comprovar si el camí continuava, Serrano va entrar a una sala rodona d’uns deu metres de diàmetre i quatre d’alçada. “En una de les parets vaig adonar-me d’una sèrie de ratlles i gravats que no entenia, però d’altres que sí, on reconeixia cavalls i vaques. A la sala només hi havia petjades meves, llavors vam veure que allò era realment antic”, ha recordat.
La cova, de més de 500 metres de longitud, consta de diversos espais on també hi ha pous. La sala on s’han trobat els gravats però, és una zona totalment seca. Actualment, l’accés a l’interior de la cova està bloquejat per evitar que ningú hi entri i pugui malmetre els gravats. Segons l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell, aquest és un nou reclam que se suma a l’entorn que envolta el terme municipal. “Tenim tot un pol d’atracció de diversos jaciments que es poden visitar amb panells explicatius. Però tot això era una cosa més petiteta, però aquesta troballa té molta més repercussió per ser única no només a Catalunya, sinó a tot el Mediterrani”, ha celebrat.
Per la seva part, el Departament de Cultura ha afirmat que els treballs d’investigació a la Cova de la Vila continuaran en els pròxims anys, inclosos en el pla quadriennal de recerca 2022-2025. Segons la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Lourdes Malgrat, les excavacions ja s’estan iniciant per documentar “a fons” la descoberta i pròximament es treballa per digitalitzar la documentació i fer imatges en tres dimensions que permetin fer visites virtuals. De moment, la cova ha estat catalogada com a bé cultural d’interès nacional.
