La Generalitat continua lluitant per mantenir la figura dels jutges de pau a Catalunya. I és que la nova llei del govern espanyol obre la porta a la derogació ‘de facto’ dels jutjats de pau. Per això, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha defensat a la Conferència sectorial de l’administració de justícia (Pamplona) la introducció d’una disposició addicional a la futura llei d’eficiència organitzativa del sistema judicial per evitar la seva desaparició.
Segons ha explicat a l’ACN, les converses van per bon camí i la futura llei podria preveure una excepció per mantenir el paper dels jutges de pau catalans. La consellera reivindica que tot i que a molts municipis de la resta de l’estat no tenen gaire importància, els 898 que hi ha a Catalunya «fan una feina important i estan arrelats al territori».
Aquests jutges, ha recordat Ubasart, són elegits per majoria absoluta dels plens municipals i tenen una «legitimitat ciutadana que li dona molta força», amb funcions crucials com un cert «lideratge natural» a la comunitat, fan tasques de mediació, suposen una primera entrada al sistema judicial ordinari, que ajuden a descongestionar, i aporten «valor afegit com una mirada més de justícia restaurativa i no tan punitiva en la resolució de conflictes».
Per això, les converses amb el ministeri i els grups parlamentaris van en la línia de «blindar» aquestes funcions, s’ha vist «bona voluntat» i el govern espanyol «entén que a Catalunya aquesta figura és important».
Presents a gairebé 900 municipis de Catalunya
A Catalunya, hi ha jutjats de pau a tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. En total són presents a 898 dels 947 municipis del país. Actualment, són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil.
Segons el Departament de Justícia, els jutges de pau estalvien entre un 15% i un 18% de feina als jutjats. La seva supressió podria derivar en un increment del total d’expedients que entren als jutjats. El gruix de les tasques que fan consisteix a resoldre petits conflictes a través de la medicació i evitar així judicialitzar temes del dia a dia entre veïns, per exemple.
Justícia ha destacat també que acostumen a ser la primera porta d’entrada al sistema de justícia especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció.



