Dimecres, 19 de Febrer de 2020 - Edició 573
La República

Trapero assegura que se sentia “molt incòmode” amb el procés i que el Parlament va aprovar “barbaritats”

El major diu que al 2016 va avisar el Govern que no reconeixeria una “doble legalitat

Redacció
Redacció 20/01/2020
El major Josep Lluís Trapero durant la seva declaració al judici de l'Audiència Nacional aquest 20 de gener del 2020. (Horitzontal)

Les declaracions de Trapero cauen com un gerro d’aigua freda sobre l’independentisme

El major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha assegurat que se sentia “molt incòmode” amb com estava evolucionant el procés sobiranista i ha explicat en la seva declaració a l’Audiència Nacional que va avisar el Govern al setembre del 2016 que no reconeixeria una “doble legalitat”. Trapero ho va traslladar al secretari del Govern d’aquell moment, Jordi Vidal de Ciurana, en una reunió a qui va avisar que “la doble legalitat no existeix, hi ha una llei o una altra”. “I li vaig dir que els Mossos farien el que digués els jutges”, ha afegit. Trapero també ha titllat de “barbaritats” algunes de les resolucions que va anar aprovant el Parlament al llarg d’aquella legislatura.

L’interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo ha continuat a la tarda i el ministeri públic ha insistit en preguntar a Trapero sobre si no va pensar que el motiu pel qual se’l va nomenar major no tenia relació amb les accions que estava preveient el Govern. Per Trapero, “no té cap relació” i ha replicat al fiscal que veia aquest argument “molt forçat”, ja que qui li va plantejar va ser l’exdirector general de la Policia Albert Batlle, qui “no té res a veure amb tot això”.

Trapero ha atribuït al fet que la resposta penal a “una sèrie d’actes il·legals que estava proposant el Govern” que l’exconseller d’Interior Jordi Jané decidís deixar el càrrec. I considera en Batlle també hi havia “incomoditat”. De fet, Trapero ha dit al fiscal que ell també se sentia “molt incòmode”. “Al conseller Jané i també a Forn els vaig dir que què estaven fent, que on anaven, i els vaig deixar clar on estaria el cos”, ha explicat. I ha afirmat que al Parlament es van aprovar “barbaritats”.

El fiscal Miguel Ángel Carballo ha preguntat a Trapero pel seu coneixement de diferents iniciatives aprovades al Parlament al llarg dels anys 2015, 2016 i 2017, i en un moment determinat el major s’ha referit a una d’elles, les conclusions de la comissió del procés constituent, com “una barbaritat més de les que s’estaven fent”. De fet, preveia que la justícia “les aniria anul·lant” i que, si alguna d’elles constituïa algun delicte, “se’ls imputaria”

També ha relatat una trobada a principis de setembre del 2016 amb l’aleshores secretari del Govern, Jordi Vidal de Ciurana, que li va plantejar un escenari amb una convocatòria d’un referèndum i una “doble legalitat”. “Vaig respondre que la doble legalitat no existeix, que hi ha una llei o una altra”, ha assegurat, i li va transmetre que els Mossos farien “el que diguessin els jutges”. Carballo ha apuntat que aquella era la seva opinió i no de tots els membres del cos, fet que ha provocat la rèplica de Trapero: “Era el cap dels Mossos i tenia bastant a dir del que farien els Mossos”.

El 2015, els Mossos ja tenien ordres d’investigar l’independentisme

Carballo ha insistit en demanar a Trapero quines actuacions o investigacions “preventives” va posar en marxa davant d’aquestes “accions il·legals”. El major li ha recordat que el 2015 ja hi havia una ordre de l’Audiència Nacional per investigar, que era feina de la comissaria general d’informació i que és aquesta comissaria qui ha de respondre. “Suposo que sí que es va fer, però no va donar fruits”, ha conclòs.

 

En la declaració davant del fiscal en el torn de tarda de la primera sessió del judici, Trapero ha negat que conegués el document ‘Enfocats’, del que en va sentir a parlar per primer cop “en la lectura de la causa”.

 

El fiscal ha preguntat insistentment a Trapero sobre les actuacions dels Mossos d’Esquadra per donar protecció a alguns polítics, i ha posat noms sobre la taula d’exalts càrrecs del Govern investigats pel jutjat 13 de Barcelona. “Per la seva condició d’investigats no s’ha donat protecció a ningú”, ha garantit, sinó pel “risc” que pot suposar la seva presència pública als mitjans de comunicació.

 

Trapero també ha defensat una inspecció feta al despatx de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que “no té relació amb què estigués investigada”. El major ha remarcat que “periòdicament” es fan “requises a despatxos” de diversos càrrecs institucionals de Catalunya, com ara consellers, presidents de la Generalitat o del Parlament, o del president del TSJC o del fiscal superior de Catalunya. “Forcadell tenia probablement una querella per desobediència, però no vol dir que no seguís sent la presidenta del Parlament i no vol dir que se l’hagués de deixar desemparada en aquest àmbit”, ha reblat.

 

Relacionats