El municipi de Tarrés (Garrigues) ha impulsat un projecte de silvopastureig i ramaderia regenerativa per prevenir incendis forestals i gestionar la zona boscosa del municipi. Dos ramats d’ovelles i cabres i cavalls pasturen en tres parcel·les de 40 hectàrees en zones forestals i estratègiques amb una gran càrrega de combustible. Els pastors s’han dotat de tecnologia com aparells GPS per controlar els animals, els quals mengen sotabosc per adequar i mantenir el territori. La intenció és canviar de manera regular els ramats de parcel·la, depenent del potencial de menjar. De manera indirecta, en el marc del projecte també es potencia el paisatge mosaic i es millora la biodiversitat de la zona.
El projecte de silvopastureig a Tarrés preveu mantenir 40 hectàrees de tres parcel·les boscoses de les zones de Fontfreda, la Gravera i Assèguils, segons l’enginyer forestal i director del projecte, Eduard Porta, qui també ha apuntat que es tracta de punts estratègics de gestió delimitats pels GRAF en el marc del pla de prevenció d’incendis. Prèviament a l’inici de la pastura, aquestes superfícies han passat per un procés de gestió amb l’habilitació de tanques, menjadors i abeuradors.
En les diferents zones hi actuen de manera rotativa dos ramats per separat –un de 24 cabres i ovelles i un altre de 8 cavalls– per deixar temps a que la vegetació es regeneri de manera controlada. Porta destaca que els animals “fan una tasca de poda dels arbres, limiten el creixement de les branques, incorporen la biomassa del sòl i retornen a l’ecosistema les llavors que no han digerit”.
El ramader de cavalls i veí de Tarrés Marc Sànchez assenyala la importància dels grans herbívors. “Obren via i fan espai fins dels boscos que tenim tan atapeïts. Després d’una gestió prèvia, els cavalls acaben de planar el ramatge i mengen les comunitats arbustives i gramínies”, ha dit. Els cavalls que pasturen a Tarrés tenen entre 10 i 27 anys i provenen de la protectora d’èquids Associació de Defensa dels Èquids.
D’altra banda, les cabres i ovelles són de l’explotació Lo Braguer de Solivella (Conca de Barberà). Mireia Masalias n’és la cap i ha explicat que han fet una selecció de femelles que no estan embarassades. “Així no pareixen al bosc i podem aplicar el que se’n diu l’efecte mascle: separar algunes femelles dels mascles durant un període determinat perquè, posteriorment, es produeixi el zel en el moment que els tornem a barrejar”, ha explicat.
Els animals porten collars on hi ha instal·lat un dispositiu GPS que emet un so i una posterior petita descàrrega quan l’animal sobrepassa el límit d’una tanca virtual. “L’animal associa el so amb la petita descàrrega i aprèn que no ha de passar més enllà d’una zona determinada”, ha dit Masalias, qui també ha apuntat que aquest mètode “facilita molt la feina, ja que no ens obliga estar amb les cabres i les ovelles tot el dia. Controlem el ramat per telèfon i només venim un cop al dia a posar un suplement de menjar i comprovar que els abeuradors continuïn plens”.
Pastura eficient
Per tal d’evitar un patró de pastura selectiu en els casos on hi ha varietat de vegetació, el pla de pastura subdivideix les parcel·les. “Si deixem els animals en espais oberts, seleccionen l’aliment que els agrada i deixen vegetació que a nosaltres també ens interessa que mengin”, ha explicat Sanchez. En la mateixa línia s’ha expressat Masalias, qui ha remarcat que “anirien a menjar-se el brot tendre i deixarien la pastura més fibrosa, el que els costa més de menjar. Així la pastura no seria tan eficient”.
40 hectàrees d’una superfície de 900
El projecte ha pogut tirar endavant gràcies a una subvenció de 117.000 mil euros que el Govern ha concedit a l’Ajuntament. Amb aquesta quantitat, s’ha pogut gestionar 40 hectàrees de les 900 que forma el paisatge forestal d’aquest municipi situat a les Garrigues Altes. “Tot és començar” ha dit l’alcalde de Tarrés, Carles Mora, qui ha recordat que pels ajuntaments petits és impossible assumir la despesa que suposa el desenvolupament de plans de prevenció d’incendis. En aquest sentit, Mora, apuntat que “plantejaran la possibilitat d’ampliar en més hectàrees la superfície de gestió actual”.
Per la seva banda, Porta ha destacat que el 64% del territori de Tarrés és massa forestal arbrada que no està inclosa en els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) i on no s’inverteixen recursos per prevenir incendis. Per això, l’enginyer forestal destaca la necessitat que els ajuntaments d’aquesta zona siguin beneficiaris d’ajuts directes per desenvolupar plans de prevenció.
Ja era hora de fer alguna cosa positiva per medi ambient i recuperar la natura.