L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha alertat d’un repunt històric dels missatges amb discurs d’odi a les xarxes socials. Només al juliol es van detectar més de 190.000 continguts, una xifra que supera els 184.000 registrats durant tot el segon trimestre (abril-juny). La majoria dels missatges (86%) van tenir com a objectiu persones d’origen nord-africà i musulmà, en un context marcat pels disturbis de Torre-Pacheco (Múrcia). L’informe alerta també d’un to més violent i de la reaparició d’atacs contra menors no acompanyats.
Segons les dades recollides pel sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, el volum de continguts d’odi al juliol no només supera el del trimestre anterior, sinó que mostra un agreujament en la intensitat i en el llenguatge utilitzat.
Durant el segon trimestre de 2025 es van detectar exactament 184.096 missatges d’odi, amb un 73% dirigits contra persones del nord d’Àfrica. En canvi, al juliol, coincidint amb els fets de Torre-Pacheco i altres episodis mediàtics, aquest percentatge es va enfilar fins al 86%.
Segons l’Observatori, mentre que al trimestre anterior predominava la deshumanització (54% dels continguts), al juliol va augmentar notablement l’incitació a l’expulsió (20%) i, sobretot, a la violència (12%, davant del 3% del juny). Així mateix, tornen a aparèixer missatges contra menors no acompanyats, que suposen el 4% del total.
La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha advertit que la col·laboració amb les plataformes digitals és “essencial per aturar la difusió de missatges que inciten a l’odi i la violència i perjudiquen la convivència”.
En aquest sentit, ha anunciat que el grup de treball amb aquestes empreses es reunirà al setembre per fer balanç de l’estiu.
L’informe destaca que els episodis esportius i mediàtics, com Eurovisió o la final de la Champions, continuen funcionant com a desencadenants puntuals d’odi a les xarxes, especialment en l’àmbit futbolístic.
Aquest fenomen, segons l’Observatori, reflecteix “tensions socials més àmplies” que utilitzen l’esport com a espai simbòlic per amplificar estereotips i prejudicis.
