La preocupació per l’habitatge s’ha disparat més de vuit punts a Barcelona en un any. Això és el que apunta l’Enquesta de Serveis Municipals 2025 publicada per l’Ajuntament aquest divendres i feta a partir de 6.000 entrevistes entre els mesos de febrer i maig. L’enquesta indica que l’habitatge és el “problema més greu” per al 20,8% dels barcelonins, una xifra que suposa un increment de 8,5 punts respecte a l’any anterior i de 12,8 punts en una dècada. L’accés a l’habitatge és també el “problema personal més greu” per al 16,1% dels ciutadans. Malgrat l’increment en la preocupació per l’habitatge, la inseguretat es manté com a principal problema per als barcelonins, tot i un lleuger descens respecte a l’any anterior.
La inseguretat és el principal problema per al 26,5% dels barcelonins, una xifra que suposa 1,2 punts per sota de la del 2024, quan la inquietud per la inseguretat va assolir el punt més alt en la darrera dècada. Malgrat el lleuger descens enguany, la preocupació per la inseguretat ha crescut 11 punts en l’última dècada.
En segon lloc se situa l’habitatge, que és el “problema més greu” per al 20,8% dels barcelonins, una xifra que es trobava en el 12,3% el 2024 i en el 9,6% el 2023. La preocupació per l’habitatge ha augmentat 12,8 punts en una dècada a la ciutat.
La neteja i el turisme són el tercer i quart “problema més greu” a la ciutat, segons apunta l’enquesta, seguits de “problemes associats a la immigració”. La preocupació per la neteja ha caigut dos punts i mig, mentre la inquietud pel turisme ha augmentat tres dècimes i els “problemes associats a la immigració” un punt respecte a l’any passat.
L’habitatge, el “problema personal més greu”
Malgrat que l’habitatge se situa en segon lloc com a “problema més greu” a la ciutat, es troba en el primer com a “problema personal més greu” per als ciutadans. Un 16,1% dels enquestats considera que és el seu principal problema personal, mentre que el 13% creu que ho és la inseguretat. La xifra de barcelonins que consideren que l’accés a l’habitatge és el seu principal problema personal ha augmentat 5,4 punts respecte al 2024 i 10 punts en una dècada. Per contra, cau un punt respecte a l’any passat la xifra de barcelonins que consideren que la inseguretat és el seu principal problema personal.
En aquesta línia, la millora de la seguretat i facilitar l’accés a l’habitatge són les dues principals demandes que fan els ciutadans a l’Ajuntament. Segons els resultats de l’enquesta, la principal demanda del 15,7% dels enquestats és la millora de la seguretat i del 15,5% facilitar l’accés a l’habitatge.
Augmenten els lloguers a termini
L’enquesta també inclou quina és la situació de l’habitatge a la ciutat. Per règim de tinença, un 53% dels barcelonins viuen en un habitatge de propietat, un 44% de lloguer i un 3% en altres règims. En el cas del lloguer, el 16% tenen contractes indefinits, una xifra que ha caigut sis punts respecte al 2018, i el 81% contractes a termini, una xifra que suposa un increment de sis punts respecte al 2018.
Segons l’enquesta, el 7,4% dels barcelonins estan buscant un habitatge en propietat i un 7,2% de lloguer. El 54,4% busquen al mateix barri, un 45,4% en un altre barri i un 26,1% en un altre municipi de l’àrea metropolitana. Els qui busquen estan disposats a apagar un import màxim de 283.535 euros per comprar i de 915,8 euros de lloguer.
Augmenta la satisfacció per la gestió municipal
Segons les dades de l’enquesta, millora la nota que els ciutadans donen a la gestió municipal: augmenta dues dècimes fins al 6,4. Es tracta de la millor valoració des del 2018, quan es va situar en 6,5. Pel que fa a la percepció de la ciutat, un 47% dels ciutadans consideren que ha empitjorat en el darrer any, mentre el 30% creu que ha millorat. El 51% són optimistes de cara al futur i consideren que millorarà, mentre el 35% preveu que empitjori. La satisfacció de viure a Barcelona ha augmentat una dècima respecte a l’any passat i se situa en un 7,5, la nota de satisfacció més alta des del 2021.
Pel que fa als serveis, la majoria treuen bona nota. Bombers es manté com a servei amb millor valoració amb un 8,3, seguit de les biblioteques públiques. També destaca la bona valoració del transport públic, especialment el tramvia. Per contra, l’aparcament és el que rep pitjor valoració.
Per barris, el 38% dels ciutadans creuen que la seva zona ha millorat, mentre el 32% considera que ha empitjorat. Sant Martí és el districte que més enquestats consideren que ha millorat el darrer any, mentre Ciutat Vella és el que consideren que més ha empitjorat. Els veïns de Sarrià-Sant Gervasi són els que més satisfets estan de viure al seu barri, mentre els de Ciutat Vella són els que menys. En els barris, la inseguretat i la neteja són el principal problema per als veïns.
El català cau com a llengua habitual
El català continua caient a Barcelona com a llengua habitual. El 35% dels ciutadans té el català com a llengua habitual a la ciutat, una xifra que suposa un punt menys respecte a l’any passat i es manté així la tendència a la baixa dels darrers anys. La xifra de barcelonins que tenen el català com a llengua habitual ha caigut set punts en la darrera dècada.
El castellà també cau un punt respecte a l’any passat: el 55% dels barcelonins té el castellà com a llengua habitual. La xifra es manté força estable en l’última dècada.
Per contra, augmenta fins al 10% les persones que no tenen ni el català ni el castellà com a llengua habitual a la ciutat. Es tracta d’un increment de dos punts respecte a l’any anterior i es manté així la tendència a l’alça dels darrers anys.
Bonet celebra la “tendència clarament positiva”
En la presentació dels resultats de l’enquesta, la tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament Laia Bonet ha celebrat la “tendència clarament positiva” de les dades, que ha remarcat són “bones”. “Barcelona està millorant i la ciutadania així ho està reconeixent”, ha dit Bonet, tot remarcant que la gestió municipal ha assolit la millor nota en set anys. Amb tot, la tinenta d’alcaldia ha destacat que l’accés a l’habitatge és un problema a la ciutat i ha defensat “el dret a quedar-se” a Barcelona. Per Bonet, els resultats de l’enquesta són un “aval” al govern municipal, però també als professionals del consistori.
