Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

El Suprem jutja aquest dimecres i dijous Joan Josep Nuet per desobediència quan era a la Mesa del Parlament

Per Espanya ser equidistant pot no lliurar-lo de 20 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa

Redacció
Redacció 21/03/2021
Joan Josep Nuet acompanyat dels altres quatre membres de la Mesa del Parlament investigats pel TSJC | ACN

El Tribunal Suprem té previst jutjar aquests propers dimecres i dijous el diputat d’ERC al Congrés Joan Josep Nuet per desobediència quan era membre de la Mesa del Parlament com a membre de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) durant el 206 i 2017. El judici s’ha ajornat diverses vegades, primer perquè s’havia de fer al TSJC però Nuet va deixar de ser diputat al Parlament i després per la pandèmia. La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat li demanen 20 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. La resta de membres sobiranistes d’aquella Mesa ja van ser jutjats i condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa. La diputada de la CUP Mireia Boya va quedar absolta.
Fiscalia i Advocacia de l’Estat consideren que Nuet, juntament amb els altres membres sobiranistes de la Mesa, va desobeir resolucions del Tribunal Constitucional que vetaven certes iniciatives parlamentàries sobre l’exercici de l’autoderminació i el dret a decidir. Així, es considerava que no es podia fer una comissió d’estudi sobre el procés constituent, tramitar una partida pressupostària pel referèndum d’independència o les dues ‘lleis de desconnexió’ del 6 i 7 de setembre del 2017.

En el seu escrit de defensa, Nuet demana la seva absolució perquè, segons ell, la Mesa no pot limitar la iniciativa parlamentària, que calia prioritzar el debat parlamentari i que aquest debat era “necessari”. No obstant, també recorda que ell va votar contra diverses iniciatives parlamentàries que considerava que anaven contra les resolucions del Tribunal Constitucional. L’escrit explica que CSQP deia en el seu programa electoral del 2015 que es necessitaven els mecanismes legals per conèixer la voluntat dels catalans a través d’un referèndum o consulta amb garanties i acordat.

L’escrit recorda que la creació d’una comissió d’estudi sobre el procés constituent, el gener del 2016, va ser avalada pel lletrat major del Parlament i va ser portada al ple de la cambra per la Junta de Portaveus, no pas per la Mesa. A la comissió hi va participar el PP que el juliol del 2016 també va portar a votació diverses propostes de conclusions. CSQP, amb Nuet com a representant a la comissió, va votar contra les conclusions de la CUP i JxSí, i les conclusions es van portar al ple a través d’una alteració de l’ordre del dia sol·licitada pels grups independentistes.

L’octubre del 2016, després del debat de política general, Nuet es va oposar a vetar la votació de les resolucions independentistes, ja que considerava que havia de prioritzar-se el dret a la iniciativa política i la Mesa no hi havia d’interferir. Arran d’això, es van portar les resolucions aprovades per la CUP i JxSí al Tribunal Constitucional (TC), que les va suspendre, i la fiscalia es va querellar contra alguns membres de la Mesa, però no contra Nuet, en considerar que no pretenia incomplir anteriors resolucions del TC, i que hauria actuat per “l’errònia creença que el control de la Mesa era merament formal”. Però la magistrada instructora sí que el va citar com a investigat.

La defensa de Nuet també recorda que CSQP va presentar una esmena als pressupostos del 2017 per adequar una partida per convocar referèndums a la legalitat establerta per un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que considerava que el referèndum unilateral era inconstitucional. CSQP va votar contra el pressupost.

En el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, Nuet va votar a favor d’admetre a tràmit la proposició de llei per fer un referèndum d’autodeterminació però es va abstenir en l’admissió de la Llei de Transitorietat Jurídica. El vot a favor de la llei del referèndum es va prendre dins del grup parlamentari de CSQP per unanimitat en “previsió d’un debat llarg i substanciós en seu parlamentària, necessari i que podia permetre la transacció o la introducció d’esmenes” per portar la llei cap a la reforma constitucional. En canvi, la Llei de Transitorietat Jurídica sí que la van considerar subordinada a una “realitat material i jurídica hipotètica i inexistent”.

A més, l’escrit de defensa recorda que Nuet i CSQP es van oposar a les dues proposicions de llei i van denunciar les presses de la CUP i JxSí per fer les votacions. Així, Nuet va votar contra l’alteració de l’ordre del dia, la tramitació per via urgent i el nomenament de la Sindicatura Electoral. El grup es va abstenir en la llei del referèndum i es va oposar a la Llei de Transitorietat. Nuet també va reclamar que el ple se suspengués fins que el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciés i que s’admetessin les esmenes a la totalitat, així que com que es reconsideressin diverses decisions.

Després de l’1-O, el 4 d’octubre va votar contra la compareixença del president Carles Puigdemont el 9 d’octubre i el 27 d’octubre es va oposar també a la votació de la declaració d’independència.

Tant la defensa com les dues acusacions públiques demanen que declarin com a testimonis els altres dos membres de la Mesa, José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), l’exlletrat major Antoni Bayona i el secretari general de la cambra, Xavier Muro. Tots quatre ho faran dimecres al matí per videoconferència. També declararan per videoconferència Carme Forcadell i Lluís Corominas. Per dijous serà el torn de la prova documental, la presentació de les conclusions definitives, l’informe de cada part i el torn pel dret a l’última paraula de l’acusat.