La meitat dels municipis de Catalunya té un risc mitjà o alt d’inundació, i la majoria no té el pla que correspon per afrontar-ho. Aquesta és una de les conclusions de la Memòria socioeconòmica i laboral 2024 del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Dels 947 municipis de Catalunya, el 52% tenen un risc mitjà o alt d’inundació (492). D’altra banda, un total de 520 municipis han de disposar d’un pla d’inundació i es recomana tenir-ne a 239 municipis més, però només l’han elaborat el 35,4% (269 municipis).
El CTESC alerta que la manca de preparació pot tenir conseqüències greus tant per a les persones com per a l’economia. Davant d’aquesta realitat, l’òrgan consultiu del Govern considera imprescindible emprendre determinades mesures concretes, com ara fer un seguiment dels cabals dels rius de manera continuada i ampliar les lleres dels rius i la conservació dels entorns naturals per prevenir desastres i procurar que les activitats econòmiques que en depenen siguin viables.
També apunta que és important revisar les zones inundables del Mediterrani català per adaptar-se al nou escenari, i restaurar els ecosistemes fluvials i connectar els rius amb els aiguamolls i les planes inundables.
En paral·lel, el CTESC també constata que Catalunya és també una zona amb un risc de sequera alt, amb un 2,8 de 5 segons el World Resources Institute. Més de la meitat del territori és sec i àrid (el centre de Tarragona i de Lleida i la conca de l’Ebre) i, per tant, vulnerable a la desertificació́.
L’estrès hídric és també alt (el 78%). El creixement demogràfic, l’activitat econòmica i el canvi climàtic pressionen els recursos hídrics fins al punt de causar el desajust entre la disponibilitat i la demanda d’aigua. Davant d’aquesta situació, el CTESC demana fer les inversions pactades i buscar solucions per millorar la disponibilitat futura d’aigua i cobrir-ne els costos. Al seu parer, cal invertir en solucions basades en la natura (potabilització i depuració) i també en infraestructures (dessalinització i reutilització). També reclama que millori l’eficiència de la xarxa de distribució.
