El jutjat penal 2 de Girona ha amnistiat els quatre encausats pel tall de les vies de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Després que les seves defenses sol·licitessin la mesura de gràcia, i que tant la fiscalia com l’advocacia de l’Estat tampoc s’hi oposessin, ara el jutjat ha dictat el sobreseïment i l’arxiu de la causa. Els processats s’enfrontaven a penes de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros pels delictes de desordres públics, atemptat, danys i desobediència. El judici s’havia fixat per al desembre, però precisament es va suspendre en espera de l’entrada en vigor de la llei. Ara, a la seva interlocutòria, el jutjat recull que la causa s’emmarca plenament dins els supòsits que recull l’amnistia.
La investigació pel tall de les vies de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1-O va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l’aleshores alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, i l’alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l’Estat van acabar acusant quatre activistes, que són els que estaven pendents de judici.
A finals de l’any passat, el jutjat ja va suspendre la vista. S’havia assenyalat per als dies 12 i 13 de desembre, però la defensa dels encausats -encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas- en va demanar la suspensió perquè el cas podria incloure’s en la llei d’amnistia que s’estava tramitant. El tribunal va endarrerir un any la celebració del judici, i el va assenyalar novament per als dies 11 i 12 de novembre.
Ara, però, la causa mai arribarà a jutjar-se. Perquè el jutjat penal 2 de Girona ha amnistiat els quatre encausats, i ha decretat tant el sobreseïment com l’arxivament de les actuacions. Ho fa després que aquest 11 de juny passat els dos advocats entressin un escrit sol·licitant l’amnistia. Un document que subratllava que els activistes complien tots els requisits fixats a l’article 1 de la llei per acollir-se a la mesura de gràcia.
La interlocutòria que ha emès el jutjat recull que, després de traslladar-ho tant a la fiscalia com a l’advocacia de l’Estat, les dues parts tampoc van oposar-se a l’aplicació de l’amnistia. L’escrit subratlla que l’article 1 de la llei d’amnistia empara “els actes de desobediència, desordres públics, atemptat contra l’autoritat o resistència” que van tenir lloc entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023 “en el context del denominat procés independentista català”.
A dos quarts de set del matí
En el cas en concret que afectava els quatre activistes, el jutjat recorda que els fets pels quals se’ls investigava -el tall de l’alta velocitat- va tenir lloc l’1 d’octubre del 2018 a les 6:32 del matí. “Per tant, els fets que són objecte d’enjudiciament es van dur a terme dins l’àmbit temporal fixat dins l’articulat de la llei, i es van executar com a conseqüència i en commemoració dels fets que van ocórrer l’1 d’octubre del 2017”, recull la interlocutòria (en referència a l’aniversari del referèndum).
“Per això s’entén que els delictes de desordres públics se subsumeixen dins l’article primer de la Llei Orgànica 1/2024 del 10 de juny”, hi afegeix el jutjat. En aquest cas, fent referència a l’aplicació de l’amnistia.
La interlocutòria, però, sí que recull que, si bé s’extingeix “la responsabilitat criminal”, la part civil s’haurà de debatre davant la jurisdicció corresponent. A la causa, com a acusacions particulars, hi havia personats tant Adif con Renfe Viatgers SA.
Les detencions pel tall de l’AVE i les mobilitzacions que hi van haver a Girona durant el primer aniversari de l’1-O van donar lloc a la campanya de solidaritat ’21 raons’.
