Els sindicats Jucil i Jupol de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional demanen tres anys de presó i 15 d’inhabilitació, a més de 72.000 euros de multa per als exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon pel retard en la vacunació contra la covid dels agents espanyols a Catalunya. El jutjat de Barcelona que investiga el cas ha deixat la causa preparada per a judici contra Vergés, Argimon i tres ex alts càrrecs de Salut pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors, segons ha avançat ‘El Nacional’ i ha confirmat l’ACN.
Els altres investigats, a qui els sindicats demanen també presó i inhabilitació, són Marc Ramentol, exsecretari general del Departament de Salut; Adrià Comella, exdirector de Servei Català de la Salut, i Francesc Xavier Rodríguez, director de serveis del Departament de Salut. La fiscalia, que també acusa els excàrrecs del Govern, ha de presentar ara el seu escrit d’acusació, mentre que les defenses han recorregut contra la decisió judicial.
En la instrucció, tots els investigats van assegurar al jutjat que l’aturada de la vacunació dels cossos policials espanyols va ser acordada per qüestions “tècniques i col·legiades”, sense cap intencionalitat. I, per això, les defenses sostenen que no van cometre cap delicte.
La investigació del cas de les vacunes es va iniciar en el jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, el magistrat del qual va elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè l’exconsellera Alba Vergés continuava sent aforada a l’alt tribunal català, en ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va resoldre el 2022, que no hi havia indicis contra Vergés, i el cas va tornar al jutjat. Això no obstant, Vergés va tornar a ser investigada quan Argimon –que durant la pandèmia era el secretari de Salut Pública i després va succeir Vergés com a conseller de Salut– va aportar al jutjat uns missatges de WhatsApp, que confirmaven que se la informava de tot.
Per això, tot i ser aforada, el gener de 2024, Vergés va declarar com a investigada al jutjat i va assegurar, que a més dels problemes de subministrament de vacunes contra el coronavirus, que es va començar a fer a finals del 2020, es va decidir de protegir primer a la població de més risc, i que al final, “va ser un èxit col·lectiu”.
La investigació contra Vergés, demanada per la fiscalia i els sindicats policials, es va reobrir després d’uns whatsapps aportats per la defensa de la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, i l’exconseller Argimon. Segons aquests missatges, una membre del gabinet de la consellera va dir a l’aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.
En la seva interlocutòria, el magistrat instructor deia que la decisió del Departament de Salut de frenar la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils el març del 2021 va ser “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria” i presa pels alts càrrecs de la Conselleria. La decisió va posar “en greu risc la salut i la vida” de milers de funcionaris policials.
A més, tot i que durant una setmana es va paralitzar la vacunació amb AstraZeneca als majors de 60 anys, el magistrat assegura que la decisió de vacunar els grups prioritaris depenia del Ministeri de Sanitat i no pas de la Generalitat.
En la seva declaració judicial, Marc Ramentol, va atribuir aquesta aturada a una decisió col·legiada, però Cabezas i Argimon es van defensar atribuint la decisió directament a l’entorn més proper a la consellera i van demanar l’arxivament de la causa per a ells.
De fet, a banda dels whatsapps citats, també aportaven un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que hem de fer-los a tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.
Argimon i Cabezas van aportar un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs a la causa quan ja estava al TSJC, on una responsable de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, demanava perquè el 24 de març de 2021 s’havia aturat la vacunació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta van ser compartides amb Cabezas i Argimon.
La defensa d’Argimon especifica que no va participar a les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l’òrgan per decidir sobre l’administració de vacunes seguint l’estratègia acordada al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Precisament, Argimon va presentar missatges de la llavors consellera en què assegurava que durant la reunió del Consell Interterritorial “tots volen acabar amb els grups essencials” en referència a la represa de la vacunació amb Astrazeneca a partir del grup d’edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. El mateix li va dir Argimon a Ramentol.
A l’escrit al jutjat, tant Argimon com Cabezas asseguraven que eren partidaris de compaginar la vacunació per criteri d’edat i col·lectius essencials, entre els quals hi havia els cossos de seguretat, tant Mossos d’Esquadra com policies locals així com agents de Guàrdia Civil i Policia Nacional destinats a Catalunya, juntament amb altres col·lectius com a sanitaris, bombers i serveis de protecció civil.
El 23 de març Cabezas va rebre un missatge d’una membre del gabinet de Vergés dient-li: “De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials”. I afegia: “Amb relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d’anar amb criteri d’edat”. Cabezas va respondre-li: “Crec que hem de fer-los tots ja que si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.
Aquell mateix dia, la responsable del gabinet va assegurar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i amb Ramentol i que ells “no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65”. L’endemà, el 24 de març, la mateixa assessora del gabinet de Vergés va insistir a Cabezas: “La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar”, i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit de Ramentol.
En el seu escrit d’acusació, al qual ha tingut accés l’ACN, els sindicats policials, asseguren que “el procés de vacunació estava ja disposat per a començar el 24 de març de 2021, quan va ser suspès, és a dir, tenia ja la programació acordada, els mitjans personals i vacunes disposats per a dur-ho a terme, però va quedar suspès per una decisió desraonada i inexplicable” per part dels “alts càrrecs de Salut” investigats.
L’escrit recorda que la suspensió es va mantenir fins que la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar, de forma cautelar, al Departament de Salut que la reprengués immediatament, en una resolució del 27 d’abril de 2021. Finalment, en sentència, el TSJC va donar la raó als sindicats assegurant que Salut els havia discriminat i havia mantingut una inactivitat injustificada, fet que va obrir la porta al procediment penal. El Suprem va confirmar el 2022 la resolució del TSJC.
A l’escrit d’acusació es reprodueixen els percentatges de vacunació que Salut va donar al TSJC. El 24 de març de 2021 estaven vacunats el 77% dels mossos d’esquadra, el 69% dels policies locals, el 78% dels guàrdies urbans de Barcelona i el 70% dels bombers, mentre que els policies nacionals i guàrdies civils eren el 3,6% i el 2,8%, respectivament.
“El Departament de Salut, amb la seva decisió il·legal, va venir a suprimir de facto la prioritat que en la vacunació ostentaven aquests col·lectius professionals, les funcions dels quals resulten essencials per a la societat”, sostenen els sindicats, i acusen els cinc exalts càrrecs del Govern de fer aquesta suposada discriminació de forma col·legiada.
Per al judici, l’acusació particular demana que testifiqui Cabezas, els coordinadors de la vacunació dels dos cossos policials afectats i l’exdelegada del govern espanyol a Catalunya Teresa Cunillera, entre altres.
