L’executiu treu pit de les dades econòmiques davant d’una oposició que pressiona i demana eleccions a la tardor
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, farà aquest dilluns la tradicional compareixença de balanç de final de curs, el darrer acte públic abans de marxar a Mallorca a reunir-se amb el rei i començar les vacances. La cita arriba en un moment marcat pels casos de presumpta corrupció que han sacsejat al PSOE i el PP. En el cas dels socialistes, l’arrest de l’exsecretari d’Organització Santos Cerdán va provocar un xoc que es va durar fins que van començar les revelacions sobre l’exministre popular Cristóbal Montoro. Sánchez també clou un període marcat per la negociació constant amb els socis i la pressió de l’oposició, que demana eleccions per la tardor, mentre ell s’esforça a projectar un optimisme avalat per les dades econòmiques.
Tot i que el president garanteix que no hi haurà eleccions i que se sent “fort”, la recta final del curs ha posat a prova la solidesa del govern espanyol i l’estabilitat del denominat “bloc d’investidura” davant del ‘cas Cerdán’. De fet, la difusió de l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil sobre l’exdirigent socialista va elevar al màxim la pressió sobre el PSOE, afectat des de feia mesos per les investigacions que afectaven l’exministre José Luis Ábalos (ara diputat al grup mixt) i el seu exassessor Koldo García.
En fer-se públiques les indagacions sobre Cerdán -que incorporaven àudios on, aparentment, se l’escoltava parlant amb Ábalos i Garcia de prostitució i suposades comissions-, el PSOE va moure fitxa i va precipitar la seva expulsió. Tot plegat, després d’assistir, una setmana abans, a l’entrada d’agents policials de paisà a la seu de Ferraz per fer un bolcat d’informació en una jornada de gran pressió mediàtica.
Sánchez va intentar resoldre la ferida oberta per Cerdán anunciant mesures de renovació a l’interior del partit -com auditories i una direcció més coral i femenina- i reactivant el pla estatal de regeneració democràtica. Tot i això, la resposta del PSOE va ser criticada per Sumar i els socis d’investidura, que la consideraven tèbia, i que demanaven mesures contundents, com acabar amb els aforaments polítics i anar en contra de les empreses “corruptores” que alimenten les trames de suborns.
Durant diverses setmanes, mitjans i oposició també van pressionar al president espanyol perquè presentés una qüestió de confiança que posés a prova el suport de la majoria que el va escollir. Des de la dreta, també es va demanar repetidament a Alberto Núñez Feijóo que fes un pas endavant i presentés una moció de censura, pas que el líder del PP va descartar en constatar -després d’una fallida ronda de contactes de Miguel Tellado amb els socis de Sánchez- que no tenia prou suport tirar endavant.
Finalment, i després de setmanes de dilació, el president va comparèixer al Congrés en una sessió on va donar explicacions pel ‘cas Cerdán’ durant hores i on va admetre que s’havia plantejat “tirar la tovallola”. Aquella cita va posar en evidència el desencant dels socis -que avisaven que el marge del govern es reduïa a tota velocitat o anava “a l’UCI”- i la decisió del PP de fer un pas més en les crítiques contra el president. De fet, Feijóo va arribar a dir en seu parlamentària que Sánchez s’havia lucrat de “l’abominable negoci de la prostitució” pel passat de la seva família política al negoci de les saunes.
El ‘cas Montoro’
Amb tot, i quan semblava que la pressió sobre el govern arribava al límit, el degoteig de revelacions sobre Cerdán i el seu entorn van començar a frenar-se i les imatges de les “caceres de migrants” alimentades per l’extrema dreta a Torre Pacheco (Múrcia) van reagrupar als socis. Tot plegat, mentre el PP i Vox recorrien a discursos vinculant migració i delinqüència i parlaven obertament d’expulsions massives d’estrangers.
Aquest canvi de focus va completar-se quan, el 16 de juny, el jutjat número 2 de Tarragona va aixecar el secret de sumari sobre una causa que investigava Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda dels governs de Mariano Rajoy, pels delictes de suborn, frau contra l’administració, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció als negocis i falsedat documental. La causa s’intruïa des del 2018 i indaga si grans empreses van acudir a un despatx fundat per l’exdirigent popular (Equipo Económico) per aconseguir canvis en lleis que els afectaven en l’àmbit fiscal. La trama també afectava diversos funcionaris del Ministeri d’Hisenda, que van ser destituïts poc després.
En ple debat sobre la corrupció, les informacions sobre el conegut ja com a ‘cas Montoro’ han traslladat l’atenció sobre el PP en un moment on els de Núñez Feijóo havien elevat molt les exigències en aquesta matèria. Els populars han demanat portar les investigacions on calgui, però han assegurat que el govern espanyol ha fet servir les acusacions sobre l’exministre per “empatar” en corrupció i generar una “cortina de fum” que desviï el focus del rosari de casos judicials que, a més de Cerdán, també afecten la dona de Sánchez, Begoña Gómez, al seu germà, David Sánchez, o al Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz.
Pactes i tensió amb els socis
Més enllà del renovat debat sobre la corrupció que afecta els dos grans partits espanyols, el curs que tancarà Sánchez aquesta setmana ha estat marcat per l’estira-i-arronsa constant amb els socis que van permetre la seva investidura. Des de Sumar fins al PNB, passant per ERC, Junts o el BNG, tots denuncien la lentitud del PSOE a l’hora de complir els seus compromisos. Això afecta carpetes tan diverses com la reforma del finançament territorial, l’augment de l’autogovern al País Basc, la defensa del català a les institucions europees o la delegació a la Generalitat de les competències de migració. En el que sí que s’han complert les previsions és amb l’amnistia, validada per Tribunal Constitucional aquest mes de juny.
Durant el curs, Sánchez i els socis han tancat importants acords en tota mena de matèries, però les queixes sobre el seu grau d’aplicació són una constant que ha provocat que el govern de Pedro Sánchez hagi tingut problemes reiterats per aprovar les seves mesures al Congrés. De fet, el govern espanyol ha hagut d’endarrerir iniciatives que volia tenir encarrilades abans de l’estiu, com la ‘llei Bolaños’ de reforma de la justícia o la reducció de la jornada laboral que impulsa Yolanda Díaz.
Despesa militar, dana i apagada
El debat sobre la despesa militar ha sigut una altra constant del curs que ara acaba, i que ha estat marcat novament per la guerra d’Ucraïna i el genocidi israelià a Palestina. En aquest context, Sánchez ha presentat un pla de 10.000 milions per reforçar les forces armades en línia amb les exigències de la Comissió Europea. En paral·lel, també s’ha plantat davant l’OTAN, que exigia un increment de la inversió militar i de defensa fins al 5% del PIB que el govern espanyol va esquivar a la cimera de la Haia, tot provocant un xoc directe amb el president nord-americà, Donald Trump.
El curs que Sánchez acaba aquest dilluns també ha estat marcat per dos successos: la dana que va devastar el País Valencià a l’octubre i l’apagada que va deixar Espanya sense llum durant el 28 d’abril. En tots dos casos, la gestió de les crisis ha causat un rosari de retrets entre el govern i el PP. Pel que fa a les riuades, per la decisió de l’executiu de no liderar la resposta a la crisi decretant un estat d’emergència, malgrat que els morts es contaven per centenars. En el cas de l’apagada, per les insinuacions de l’oposició dient que es podria haver evitat i que va ser causada per les renovables que impulsa l’executiu.
Malgrat l’acumulació de polèmiques, el govern espanyol intenta projectar una imatge d’optimisme sustentada en les bones dades de creixement del PIB i el mercat laboral. Tot plegat, en un àmbit, l’econòmic, sacsejat enguany per l’opa del BBVA al Banc Sabadell, que l’Estat ha intentat frenar imposant noves condicions a l’entitat basca, i per la guerra aranzelària amb els Estats Units, assumpte on l’oposició ha quedat dividida entre el PP i Vox per les seves diverses visions sobre el nou proteccionisme de Donald Trump.
