El president del Parlament, Josep Rull, ha avançat que a finals d’any es farà pública una cartografia sobre els àmbits en què la cambra catalana “hauria de ser capaç de legislar per ampliar el perímetre de l’autogovern”. “En els últims anys el Congrés i el Senat han legislat molt i el Parlament ha legislat molt poc. L’autogovern de Catalunya s’ha anat empetitint”, ha lamentat en una entrevista a l’ACN. Pel que fa als pressupostos de la Generalitat per al 2026, ha assenyalat que “la pregunta del milió” d’aquest període de sessions és si hi haurà nous comptes. Ha alertat que amb els mecanismes dels suplements de crèdit “es perden oportunitats” i ha afegit que el fet que hi hagi o no pressupostos “no és una anècdota sinó un element nuclear”.
Rull ha situat que un dels seus objectius, compartit amb la Mesa, és millorar el procediment legislatiu i la qualitat de les lleis que es fan al Parlament “des d’un punt de vista de contingut, des d’un punt de vista de procediment i des d’un punt de vista de terminis”.
Per tal d’aconseguir-ho, ha detallat les accions que ja s’han posat en marxa i les que es preveuen per als pròxims mesos. D’una banda, Rull defensa que una llei ha de poder ser aprovada en un termini de 7 o 8 mesos i, en aquest sentit, la Mesa ja ha traslladat als grups una sèrie de recomanacions per escurçar el termini d’audiències i evitar així tramitacions de llei molt llargues. “No pot ser que es trigui més d’un any en aprovar una llei”, ha afegit Rull.
Pel que fa a la qualitat legislativa, Rull ha posat sobre la taula que li agradaria que hi hagués un “mecanisme d’autoavaluació” al cap de dos anys d’aprovar-se una norma. I ha explicat que serviria perquè el Parlament “fora de la confrontació política” pogués acreditar si l’objectiu de la llei s’ha complert. “És a dir, si s’ha aprovat el reglament de la llei quan tocava o si ha estat ben dotada pressupostàriament”, ha detallat.
El president del Parlament també ha avançat que es volen fer dues cartografies: una sobre els àmbits en què la cambra té marge per fer lleis i una altra per detectar la duplicitat en determinades normes. La primera cartografia és la que està més avançada i, segons ha explicat Rull, es farà pública a finals d’aquest 2025. Està previst que llavors es lliuri als grups parlamentaris, al Govern i al conjunt de la societat civil.
“El que ens ha passat és que en matèries en les quals la Generalitat té competències, o perquè no hem aprovat les lleis que correspondrien a temps o perquè les nostres lleis han quedat obsoletes, lleis bàsiques de l’Estat que sí que han estat aprovades entren a la cuina de l’autogovern de Catalunya”, ha afegit.
En aquest sentit, Rull ha posat d’exemple que “no té sentit” que “des de fa massa temps” el Parlament no transposi directives europees o que hi hagi àmbits com el de protecció dels animals en què no s’ha actualitzat la normativa i ha quedat “obsoleta”. També ha assenyalat que Catalunya no té una llei de contractes pròpia.
“Hi ha massa casos en què, en allò en el qual tenim competències pel fet o de no legislar o que les nostres lleis han quedat obsoletes, normes bàsiques de l’Estat acaben sent normes d’execució immediata”, ha argumentat.
La segona cartografia que vol fer el Parlament, segons ha explicat Rull, té l’objectiu de detectar “duplicitats” en determinades normes per evitar que hi hagi una “certa inseguretat jurídica”. I és que, segons ha dit, s’han fet diverses lleis sobre una mateixa matèria sense quedar clar quines parts han quedat derogades.
El president del Parlament ha explicat que, en principi, no cal una reforma del reglament per millorar el procediment legislatiu i la qualitat de les lleis. “Estem buscant tots els equilibris, però d’entrada crec que amb l’actual reglament, amb acord polític i fent una bona interpretació del reglament, hi ha molt recorregut per poder fer les coses amb més rapidesa i més flexibilitat”, ha defensat.
Pressupostos de la Generalitat, la “pregunta del milió”
Rull ha situat que una “qüestió fonamental” és si el Govern presidit per Salvador Illa és capaç d’aprovar pressupostos, tenint en compte que el Parlament no n’aprova des del 2023. En aquest sentit, ha afirmat que “un govern en minoria ha d’entendre que és un govern en minoria i, per tant, buscar aquell punt de pacte, acord i transacció”. I ha afirmat que “de vegades la tendència és que els governs en minoria no acaben d’entendre que és imprescindible teixir acords”.
El president del Parlament ha evitat fer de profeta i vaticinar si hi haurà pressupostos per al 2026, però sí que ha avisat que “es perden oportunitats” amb els mecanismes dels suplements de crèdit que el Govern ha aplicat per al 2025. “És evident que un país que té pressupostos és un país molt més eficient que no pas un país que no en té”, ha conclòs.
Una altra qüestió estretament relacionada amb els pressupostos és, segons Rull, el nou model de finançament. En aquesta qüestió, el president del Parlament defensa un concert econòmic que permetés a la Generalitat recaptar tots els impostos, sortir del “cafè per a tots” de la LOFCA, establir una relació bilateral amb l’Estat, que la Generalitat pugui fer normes sobre els tributs i que Catalunya pugui fer la proposta de la quota de solidaritat.
“Hauríem de ser capaços de posar-nos d’acord sobre la base d’aquests termes i que també s’hi pugui sumar el principal partit de l’oposició”, ha dit en referència a Junts.
Segons Rull, “l’ideal” seria que hi hagués primer un acord a Catalunya abans de portar-la al Congrés, però ha afegit que “això vol dir que hi ha d’haver una capacitat de lideratge, d’acord i de fermesa per part del Govern”. “Seria recomanable que hi fos, ara per ara els resultats no hi són, no hem estat capaços d’aconseguir aquest acord i hauríem de ser capaços de poder-ho aconseguir perquè aquest és un tema que ens interpel·la a tots”, ha conclòs.
Anirà a la manifestació de la Diada per defensar que Catalunya sigui “un país normal”
El president del Parlament ha confirmat que anirà a la manifestació amb motiu de la Diada que diverses entitats organitzen l’Onze de Setembre a la tarda. Segons ha argumentat, s’ha de poder “compatibilitzar” el que es fa des de les institucions amb la “veu ferma” al carrer. En aquest sentit, ha defensat que la mobilització ha de continuar per demanar que Catalunya sigui un “país normal”. És a dir, que pugui decidir “pacíficament i democràticament” el seu futur. “Hi ha una part molt important de ciutadans de Catalunya que continua volent la independència. Això no s’ha acabat i no s’acabarà mentre es limiti la possibilitat d’assolir la plenitud d’aquest país”, ha conclòs.
