El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha insistit en la necessitat d’aglutinar un front de forces sobiranistes i ha apuntat que ara “l’important no és parlar de què o de qui” ha de formar aquest front sinó de “com” dur-lo a terme. En declaracions als passadissos del Congrés, ha apuntat que li sembla “perfecte” que Izquierda Unida (IU) finalment assisteixi a la xerrada que protagonitzarà aquest dimecres amb el diputat de Més Madrid Emilio Delgado. Preguntat per la suposada absència de representants d’ERC a la seva xerrada, ha afirmat que ell “mai malparla de ningú”, i ha convidat el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que aquest matí reuneix a Madrid els grups del Congrés i Senat. “Ara li diré, i si pot, que vingui”, ha apuntat.
L’acte té lloc a les 18:30 h a la Sala Galileo Galilei de Madrid amb el títol “Disputar el present per guanyar el futur”, i serà una conversa pública, no una presentació formal de cap candidatura ni iniciativa per a la formació d’una coalició.
Estarà moderat per la periodista Sarah Santaolalla, i Rufián vol que serveixi per aprofundir en la reflexió sobre la necessitat que les forces que se situen a l’esquerra del PSOE articulin una proposta que permeti plantar cara a les urnes a l’ascens de l’extrema dreta.
Fins ara la iniciativa de Rufián no ha rebut el suport dels partits interpel·lats. EH Bildu i el BNG se n’han desmarcat i la secretària general del seu partit, Elisenda Alemany, va deixar clar que ERC es presentarà a les eleccions generals amb les seves sigles.
Moviment Sumar, IU, Més Madrid i els comuns han optat per reactivar la seva pròpia aliança que fins ara ha estat liderada per Yolanda Díaz i celebraran l’acte de refundació dissabte també a Madrid. Rufián ja ha avançat que no assistirà a aquest acte “per una qüestió d’agenda”.
Amb tot, Rufián manté obert el debat i no veu incompatible la fórmula anunciada per les forces de Sumar amb la seva proposta. El seu entorn es mostra plenament conscient de la dificultat de l’operació. Ell mateix ho va apuntar la setmana passada al Congrés. “Crec que seria negligent no fer res”, i “potser tinc un 0% de suport polític, però crec que tinc suport popular”.
