Una cinquantena de persones s’han concentrat aquest diumenge a Barcelona per denunciar les violacions sistemàtiques dels drets humans a l’Iran i reclamar justícia, coincidint amb el tercer aniversari de l’assassinat de Mahsa Jina Amini. Convocada pel moviment ‘Dona, Vida i Llibertat’, la mobilització ha posat el focus en la repressió persistent del règim iranià, especialment contra les dones. L’activista Anahita Nassir, ha alertat que la situació en aquest país és “insuportable” i ha demanat mesures fermes a la comunitat internacional, com l’alliberament dels presos polítics i la fi de les execucions – aquest 2025 ja se n’han perpetrat 955 -. També ha exigit la classificació de la Guàrdia Revolucionària com a organització terrorista.
La mobilització ha estat impulsada per la comunitat iraniana resident a Barcelona i s’emmarca en una sèrie de protestes que també s’han reproduït a altres punts de l’Estat i en altres ciutats del món com los Angeles, Toronto o Sydney. Els manifestants han exhibit cartells, pancartes i banderes en suport al poble iranià, en record de totes les víctimes del règim i, especialment, de Mahsa Amini, la jove kurda de 22 anys que fa tres anys va morir sota custòdia policial després de ser detinguda per portar “incorrectament” el vel islàmic. La seva mort va desencadenar una onada de protestes arreu del país, especialment liderades per dones.
L’activista Anahita Nassir, membre del moviment ‘Dona, Vida i Llibertat’ de Barcelona, ha denunciat que “tres anys després, la repressió continua”. Segons ha explicat, la situació de les dones a l’Iran és “insuportable”, i ha recordat que el règim reprimeix qualsevol expressió de llibertat: “Les dones no poden decidir si portar o no portar el vel, no poden cantar, ballar, sortir a l’estranger o simplement viure amb dignitat”, ha manifestat.
Nassir també ha posat el focus en la gravetat de les execucions al país. Fins al setembre del 2025, ja se n’han comptabilitzat 955, fet que situa l’Iran com un dels països amb la taxa més alta d’execucions per càpita del món. “Demanem a la comunitat internacional que intervingui, que s’aturi la pena de mort i s’alliberin tots els presos polítics que han estat detinguts simplement per voler un país millor”, ha afirmat.
Bri d’esperança
Nassir ha explicat que quan van començar les manifestacions va haver-hi “moltíssima esperança” i la ciutadania realment va pensar que hi hauria canvis. “El règim el que va fer va ser usar tota la seva maquinària repressora per mantenir-se en el poder i va espantar les veus en contra”, ha lamentat l’activista que ha relatat que van fer-se moltes execucions de joves i que el moviment “va baixar una mica d’intensitat”.
Amb tot, ha llançat un missatge d’esperança i ha dit que el moviment no s’ha aturat: “Malgrat el canviï d’estratègia, de ritmes o de moments, aquesta lluita ha d’arribar al final, i aconseguir justícia i pau per a tots i totes”, ha reivindicat.
En aquest sentit, ha dit que confia que el misstge de ‘Dona, Vida i Llibertat’ arribi més enllà de les fronteres de l’Iran. Així, ha assenyalat que la concentració d’aquest diumenge també ha servit per connectar lluites compartides i que la comunitat afganesa ha estat present a l’acte per expressar solidaritat i sumar-se al clam per un futur democràtic, laic i just a tot l’Orient Mitjà.
Critiques als governs europeus
En un altre ordre de coses, Nassir ha carregat contra la inacció dels governs europeus i la seva “doble vara de mesurar”. Ha lamentat que interessos econòmics i geopolítics, com el petroli i el gas, sovint pesen més que la defensa dels drets humans i impedeixin que es puguin tallar les relacions. En aquest sentit, ha apuntat que, malgrat que l’embargament és una eina internacional de sancionar un règim totalitari, es tracta d’una acció que acaba empobrint la població i repercutint en el seu benestar “perquè fa que li faltin mitjans, com per exemple les vacunes de la Covid que no van arribar”.
Amb tot, ha aprofitat per exigir que la Guàrdia Revolucionària iraniana sigui reconeguda com una organització terrorista per part de la Unió Europea i altres organismes internacionals. Ha recordat que aquesta demanda ja es va posar sobre la taula en el passat, però va ser descartada per falta de consens entre els estats membres.
La concentració ha comptat amb la intervenció d’una cantant iraniana, la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva i representants d’Amnistia Internacional.
