Si Inés Arrimadas busca discursos supremacistes, que llegeixi l’article d’avui de Santi Vila a La Vanguardia.
En un text marcat pel classisme i la superioritat moral, l’exconseller de la Generalitat reflexiona sobre les “mentides que uneixen”, un títol que fa referència al text del filòsof K. Anthony Appiah, on recull amb certa sorpresa que hi hagi immigrants andalusos de Sant Vicenç dels Horts que es “reconverteixen” en catalans independentistes.
En un moment de l’article, Vila fa un gir dramàtic quan intenta exposar la varietat de sentiments que hi ha en una societat amb l’exemple de l’incendi de Notre Dame, amb més o menys identificació amb l’edifici: “El que passa amb la Dame passa, encara més, a l’hora d’intentar definir les identitats personals”.
L’exconseller agafa el volant per asseverar que ell va ser protagonista d’una “controvertida afirmació” quan fou preguntat per la seva identitat nacional: “algú com jo, amb la meva edat, amb el meu perfil socioeconòmic i amb la meva orientació sexual i estil de vida, segurament tenia més que veure amb un professional liberal resident a Manhattan, a Madrid o en el cor de qualsevol ciutat occidental que amb un català d’algun llogaret perdut del Pirineu, per molt que tots dos haguéssim après la mateixa llengua a casa o La Santa Espina a l’escola”. Una cita que clou amb, “la brega per presumpte renegat va ser monumental”.
Una afirmació que, tot i estar marcada per un classisme notori, no ha rectificat.
