Dissabte, 16 de gener de 2021 - Edició 905
La República

[Vídeo] Repassada de Boya al jutge del TSJC: “Jo no vull trencar cap Constitució. Vull una República catalana independent”

Magnífic al·legat final de l’exdiputada de la CUP al judici farsa de la Mesa del Parlament del 2017

Redacció
Redacció 24/07/2020

L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha dit aquest divendres al final del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no li fa por la possible condemna per desobediència perquè el cas “va d’una cosa molt més gran, digna i legítima com els drets i llibertats del poble”. De fet, ha considerat injust que ella estigui acusada de desobediència amb una pena d’inhabilitació i, en canvi, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell estigui empresonada per permetre la tramitació d’iniciatives parlamentàries que Boya va impulsar. “No hi ha justícia en aquesta sala”, ha dit, i ha afegit que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, pot afegir la possible condemna al seu currículum per ser magistrat del Tribunal Suprem.

En el seu últim torn de paraula, Boya no s’ha retractat de res del que va fer, sinó que ha reivindicat el dret al parlamentarisme i a impulsar iniciatives que “desobeeixin lleis injustes” i trenquin amb el “règim del 78”. Ha assumit la desobediència, no pas la tipificada al Codi Penal, sinó la que suposa “l’obediència al programa electoral”. Tot i considerar que això no pot ser delicte, ha admès que “no surt gratis i hi pot haver un càstig”. “No vull trencar la Constitució espanyola, hi estic en contra, però vull una constitució per a Catalunya”, ha resumit.

En tot cas, ha lamentat que una possible sentència condemnatòria farà que l’actual i els futurs parlaments catalans no puguin parlar d’independència. Per això, en el conflicte entre “resignar-se a acatar una llei injusta”, intentar-la modificar per les vies legals tot i que l’estat “unilateralment no escolta les demandes majoritàries i persisteix en la via constitucional”, o transformar la legalitat, ella opta per la “desobediència persistent”, en considerar que “el règim del 78 ha obligat a desobeir, no dona altra opció i és legítim obrir una via davant del mur constitucional”.

En un llarg al·legat final, l’exdiputada cupaire ha dit que durant el judici s’ha parlat més del Tribunal Constitucional que dels cinc acusats. Per això ha opinat que potser els magistrats de l’alt tribunal haurien hagut de declarar com a testimonis per justificar el seu canvi de jurisprudència del 2014 sobre el paper de les meses parlamentàries. “Ha faltat un actor”, ha dit.

Boya ha dit que ella estava compromesa amb un programa electoral legal i conegut del 2015 i estava obligada a complir-lo. Ha acusat l’estat d’immobilisme i de “guerra bruta” contra els independentistes, guerra bruta que “quan no ha funcionat ha optat per la via judicial, la repressió i la violència”. “El problema és que els independentistes tenen majoria parlamentària i això ha espantat l’estat espanyol, que ha reaccionat d’una forma més pròpia d’estats totalitaris”, ha conclòs.

Encarant-se al president del TSJC i del tribunal que l’ha jutjada, Jesús María Barrientos, Boya li ha dit que podria posar la sentència al seu currículum per ser magistrat del Tribunal Suprem, com Barrientos ha sol·licitat, i ha acabat dient ‘Visca la terra’.

Per la seva banda, l’exvicepresident primer de la Mesa Lluís Corominas ha dit que quan actuaven aquells mesos de 2016 i 2017 esperaven “l’empara del poder judicial” davant de la “voluntat” del TC perquè la “Mesa fes una funció que no li pertocava”. “Hem arribat aquí pel context polític”, ha dit. “No se’ns acusa per haver infringit la llei, el reglament del Parlament o la jurisprudència consolidada del TC, sinó per desobeir la nova línia jurisprudencial”, ha conclòs. “Se m’acusa de fer una cosa que no es va demanar als diputats i sí a la Mesa: que es limités el dret a la iniciativa parlamentària”, ha afegit.

L’exvicepresidenta segona Anna Simó ha opinat que el TC i l’Advocacia de l’Estat van decidir fer un ús “indiscriminat” dels incidents d’execució de sentència del propi TC per tal que la Mesa fes la “feina bruta” contra el parlamentarisme i “vulnerar” així els drets dels diputats, “trinxant” la separació de poders. “La voluntat d’escarment ha empetitit l’estat de dret i les garanties democràtiques”, ha conclòs.

Simó ha explicat que el control de constitucionalitat en el sistema polític espanyol sempre s’ha fet a posteriori i per part del Tribunal Constitucional, i no de forma preventiva per part d’òrgans legislatius. “Per això, no entenc que s’usi la Mesa del Parlament per coaccionar sobre els debats que es poden o no fer”, ha dit, tot recordant que les interpretacions jurídiques canvien i no són unívoques.

L’exvicepresident de la Mesa Lluís Guinó ha dit que el judici ha evidenciat que els tribunals no són el lloc adequat per a posicionaments polítics i ha demanat que “la política torni a la política”, ja que en cap cas hi va haver la voluntat de delinquir ni de desobeir els requeriments del TC.

L’exsecretària quarta Ramona Barrufet ha agraït el bon to de tota la vista oral i ha donat suport als polítics empresonats i exiliats.

Relacionats