Edició 2776

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 03 de març del 2026
Edició 2776

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 03 de març del 2026

Testifica l’exassessor fiscal dels Pujol i qüestiona l’escorcoll policial del seu despatx el 2015

Joan Anton Sánchez Carreté diu que va avisar els agents que s'estaven enduent informació que no podrien usar, però que van acabar fent-ho

|

- Publicitat -

El judici contra la família Pujol Ferrusola s’ha reprès aquest dilluns després de vàries setmanes en pausa, i amb un calendari molt atapeït. Aquest dilluns ha començat fort amb el testioni de l’exassessor fiscal dels Pujol, Joan Anton Sánchez Carreté, que assessorava fiscalment a l’expresident de la Generalitat des del 1983 i va ajudar a fer les declaracions complementàries davant d’Hisenda el 2014 de bona part de la família. Durant el seu testimoni, Carreté ha qüestionat l’escorcoll que la policia espanyola va fer al seu despatx l’octubre del 2015, en el qual els agents van endur-se dos llapis de memòria, en un dels quals hi havia la informació bancària de sis dels set fills, i de la seva mare Marta Ferrusola; l’exassessor ha explicat que va advertir que s’estaven enduent informació que no podrien usar, concretament relacionada amb els comptes bancaris a Andorra, però que va acabar sortint a la llum de totes maneres. També ha testificat Jordi Puig Godes, germà de l’exconseller Felip Puig, que ha admès que feia negocis amb Jordi Pujol Ferrusola sense contractes signats.

Publicitat

Sánchez Carreté ha explicat que assessorava fiscalment l’expresident Jordi Pujol i a Marta Ferrusola des del 1983, però no va saber fins al 2014 que tenien diners a Andorra provinents de l’herència del pare de Jordi Pujol. Uns anys després d’haver estat assessorant el matrimoni Pujol Ferrusola, el seu fill Jordi Pujol Ferrusola, va acabar sent client del despatx, i també la seva esposa, Mercè Gironès, però Carreté no duia els seus expedients ni els de les seves empreses habitualment. El juliol del 2104, amb Hisenda ja sospitant de la fortuna de la família, la resta de fills també li van demanar assessorament fiscal.

Precisament, Carreté explica que va ser el 2014, quan va iniciar-se la investigació pels diners del clan Pujol a Andorra, que els advocats de la família li van demanar assessorament per regularitzar els comptes “de pressa i corrents”. L’advocat de la família Pujol aleshores, Xavier Melero, el va trucar perquè fes l’assessorament de les declaracions complementàries davant de les investigacions que apuntaven a diners a l’estranger, i tots dos van reunir-se el 7 de juliol amb lguns membres de la família, entre els quals hi havia Marta Ferrusola, però no pas el seu marit ni tampoc el fill gran. Aquelles declaracions es van fer “ràpid i corrent” i amb documentació “parcial”. Per això, l’assessor els va demanar més documentació els mesos següents per tal de comprovar que les complementàries s’havien fet bé, documentació que va ser trobada al despatx professional en l’escorcoll ordenat per l’Audiència Nacional l’octubre del 2015. En concret, va demanar a la família Pujol la documentació bancària d’Andorra des del 2008. Tot i així, no es va veure capaç de fer la traçabilitat de tots els comptes i ingressos, i va recomanar als Pujol un auditor que ho podria fer. En aquest punt, ha negat conèixer la comptabilitat d’unes fundacions o unes suposades transferències d’Andorra a països estrangers com el Regne Unit, Suïssa, Dinamarca o Argentina.

Abans del 2014, Carreté ha explicat que del primogènit només feien la declaració de l’impost de patrimoni i de l’impost de societats. Sobre les empreses, ha explicat que només feien assessorament fiscal, no pas la comptabilitat. Així, comprovaven que les despeses deduïbles declarades davant d’Hisenda eren realment deduïbles i no supervisaven si els ingressos que declaraven eren per feines reals o no. En concret, ha dit que per a les feines d’inversió o intermediació que feien les companyies de Pujol Ferrusola no calen gaires mitjans materials ni humans.

Per la seva banda, Jordi Puig ha admès amb rotunditat que empreses seves pagaven a empreses de Jordi Pujol Ferrusola sense cap contracte signat i amb base a pactes verbals sobre comissions a canvi de l’èxit en operacions empresarials, sobretot en països en desenvolupament. Així, per exemple, entre 1996 i 1998 Ibamesa, de Puig, va pagar 112 milions de pessetes, uns 670.000 euros, a Imisa, de Pujol Ferrusola, però sense cap contracte que formalitzés el pagament. Puig, a més, llogava un espai al despatx de Pujol Ferrusola al carrer Ganduxer de Barcelona per valor d’entre 600 i 900 euros. També van ser socis en diverses empreses conjuntes, de les quals la fiscalia sospita que van servir per evadir impostos.

 

 

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí