CCOO, UGT i entitats socials i d’anàlisi com Funcas o l’Observatori Desca s’han alineat per exigir al govern espanyol que aprovi un nou “escut social”, en aquesta ocasió per compensar els efectes del conflicte a l’Orient Mitjà. Tot plegat arriba després que el passat 25 de febrer decaigués el paquet anticrisi vigent -amb mesures com la suspensió dels desnonaments de llars vulnerables o el bo social elèctric- per la negativa del PP, Vox i Junts al Congrés. Des del PP no parlen d’escut, però proposen una rebaixa de l’IRPF i de l’IVA energètic. Ara per ara, el govern no ha avançat decisions, però el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, s’ha obert a aplicar mesures com les que es van dissenyar per la pandèmia o la guerra d’Ucraïna.
Des de Funcas avisen que pot arribar una “onada inflacionària que es propagarà a gran velocitat en les pròximes setmanes” impulsada per l’encariment del 23% del petroli. Tot i això, apunten que aquesta pujada del cru, derivada de la caiguda de la producció a l’Orient Mitjà i dels problemes per exportar per via marítima -principalment a l’estret d’Ormuz-, trigarà “un parell de setmanes” a arribar al consumidor. Quan això passi, alerta a l’ACN Raymond Torres, director de conjuntura de Funcas, el transport se’n ressentirà i això es traslladarà al conjunt de la cadena de distribució, afectant també els preus del consum de productes no lligats directament al conflicte.
“Cada cop que s’encareix el petroli un 10% s’afegeix una dècima d’inflació; el mateix passa amb el gas”, exposa Torres. Davant de tot això, des de l’entitat d’anàlisi demanen evitar un “escenari apocalíptic” com el que es va generar amb la guerra d’Ucraïna. “Els danys col·laterals en l’economia ja són evidents, de manera que (…) caldria esperar un repunt de l’IPC espanyol per sobre del 3% fins a l’estiu, cosa que comportaria un menor creixement del consum”, exposa Funcas. Per aquest motiu, apunten que s’hauria de parlar de nou del topall al preu del gas i de compensacions destinades als sectors vulnerables, això sí, “evitant mesures generalitzades que són poc eficaces i costoses”.
Desca vol un topall
Per part de l’Observatori Desca, la seva directora, Irene Escorihuela, explica a l’ACN que el conflicte i les peticions llançades des dels sectors econòmics són un bon pretext per recuperar les mesures socials que van decaure al Congrés. “Per nosaltres, hem d’actuar ja perquè, si a les dificultats de pagar l’habitatge se sumen altres béns bàsics com l’alimentació i l’energia, la ciutadania es pot trobar en situacions molt complicades amb possibles augments de la pobresa”, ressalta Escorihuela. A parer seu, cal fer “tots els esforços possibles” per arribar a consensos amb els grups parlamentaris que fins ara s’han oposat a l’escut.
“Pensem que les polítiques han d’anar enfocades en primer lloc a fer que no pugin els preus controlant els marges empresarials perquè no hi hagi aquí un aprofitament de la situació, com ja va passar amb la guerra d’Ucraïna amb els supermercats. I després, amb polítiques més focalitzades, perquè no té sentit que l’Estat deixi d’ingressar impostos per part de gent que s’ho pot permetre i que després les llars vulnerables no tinguin unes ajudes específiques”, agrega.
CCOO i UGT mostres cautela
Els sindicats mostren més cautela pel que fa a l’impacte real que pot tenir la crisi a l’Orient Mitjà, però coincideixen a reclamar instruments socials i econòmics com els que es van posar en marxa amb Ucraïna. Segons explica a l’ACN el secretari confederal de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, Carlos Bravo, cal estar preparats per aplicar mecanismes de protecció “en cas que siguin necessaris”. “Ara mateix, l’impacte que tenim és de preus, i per tant cal contenir-los activant l’ús de les reserves (d’hidrocarburs) i recuperant l’escut social perquè la població més vulnerable tingui mecanismes de compensació”, explica, tot reconeixent que no saben si l’executiu ha preparat alguna iniciativa específica.
En la mateixa línia, el vicesecretari general de Política Sindical d’UGT, Fernando Luján, destaca a l’ACN que és “prematur” fer un diagnòstic sobre els efectes de la crisi a l’Iran, però constata que hi ha “senyals d’alarma” pel que fa als preus dels combustibles. “Creiem que haurien d’estar llestes i preparades mesures com les que ja es van aplicar amb èxit amb la guerra d’Ucraïna, que té bastantes similituds en l’impacte”, indica. “Una altra cosa és que esperem que no sigui necessari aplicar-les”, agrega, tot recordant que sindicats i govern han mantingut un diàleg amb l’executiu i han demanat una trobada presidida per Pedro Sánchez. “Si segueix la situació, es produirà”, ha anticipat.
El PP proposa rebaixes fiscals
També el PP ha llançat tres propostes per encarar la situació econòmica causada per l’atac dels EUA i Israel sobre l’Iran i la crisi que ha obert a tot l’Orient Mitjà. Segons van indicar aquest dilluns, tenen previst portar al Congrés una proposta per rebaixar al 10% l’IVA de l’energia, reformar l’IRPF per actualitzar els trams impositius, “duplicar” els “mínims vitals” per fill a càrrec i suprimir l’impost de generació elèctrica. “L’increment dels preus de l’energia empitjora encara més la situació de les famílies del nostre país”, expliquen, tot ressaltant que el govern espanyol té la possibilitat “d’avançar-se” a ells i portar les propostes demà al Consell de Ministres.
A l’espera de saber si el Consell de Ministres d’aquest dimarts entoma les propostes de sindicats, oposició i entitats, alguns membres de l’executiu han mostrat una certa predisposició. En el cas del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ja va parlar la setmana passada d’aplicar un “escut energètic”. També la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, va dir aquest dilluns que l’executiu prendrà “totes les mesures que consideri importants” que afectin la cistella de la compra o els costos de les empreses espanyoles. Des de Sumar, per la seva banda, afirmen que el PP “arriba tard” perquè ells ja parlen amb els agents econòmics i socials.
