La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, acaba de deixar tothom amb un pam de nas en valorar la participació d’Espanya en la missió militar europea a Groenlàndia. Aquesta missió inclou de moment a Alemanya, França, Noruega i Suècia, països que ja han anunciat la mobilització de tropes cap a l’illa danesa després que el president estatunidenc Donald Trump hagi intensificat els seus desitjos per annexionar-se la regió i fins i tot li hagi posat un preu, concretament de 700.000 milions de dòlars. Amb tot, però, la ministra espanyola demana també prudència i paciència.
Tan bon punt ha arribat al Congrés, Robles ha afirmat que “reforçar la vigilància a Groenlàndia” en el context actual seria una opció; tanmateix, també ha fet una crida a “no precipitar esdeveniments” i “anar veient al llarg del dia d’avui”. “Estem permanentment d’acord amb els altres aliats. Anirem veient al llarg del dia d’avui què és el que hi ha sobre la taula en aquestes reunions del dia d’avui”, ha afegit Robles, tot insistint que la missió europea seria més aviat de “vigilància”. La ministra ha explicitat que la jornada d’aquest dijous està marcada per múltiples reunions, i que les decisions es prendran en funció de com es desenvolupin aquestes. Preguntada per si creu que l’apropiació forçosa dels Estats Units de Groenlàndia pot suposar el final de l’OTAN, Robles ha respost que no, però ha matisat que consideraria “inacceptable” que dita acció es dugés a terme. “Seria gravíssim que això es produís, però hem de ser prudents a l’hora de prendre decisions i sobretot, és important respectar els marcs que hi ha, marcs de molta prudència, de molta discreció, per veure quines solucions es prenen”, ha valorat.
Siguem conseqüents. Qui manté un règim colonial amb Groenlàndia similar a l’espanyol al segle XIV principis del XX, és Dinamarca. Lleugerament suavitzant però explotador.
Un cas similar va passar amb l’Amèrica del Sud. En un intent de recuperar colonialment el que es pogués amb ajuda d’altres països europeus. És quan Els EUA, va estendre la màxima: “Amèrica pels Americans”. Crec que és el moment de la independència de Groenlàndia. Segurament amb l’ajuda i l’interès dels EUA. (Canadà certament no ho veu malament) L’interès de Dinamarca i Suècia; Finlàndia i Noruega, ve pel passadís de l’Àrtic i les immenses reserves de gas que té l’Àrtic. Però com que són pocs, d’habitants, volen que els hi fem la feina bruta. Seria per Europa, un altre fracàs com el d’Ucraïna.