Semblava que Renfe deixaria al fons del calaix els informes de puntualitat del servei de Rodalies, igual que ha fet amb l’escàndol dels maquinistes que falsegen justificants mèdics per no anar a treballar, però finalment la companyiia s’ha decidit a publicar les dades sobre la puntualitat de Rodalies referents als mesos de gener i febrer. Uns informes en els quals Renfe ha fet mans i mànigues per tal de vendre una aparent normalitat i un compliment del servei que, en realitat, no s’estan produint, doncs Rodalies acumula retards, cancel·lacions i tota mena d’interrupcions del servei des de principis d’any, agreuats des de l’accident mortal de Gelida de finals de gener. Precisament, l’informe de puntualitat del mes de gener constata el col·lapse de la xarxa ferroviària, mentre que l’informe de febrer confirma la degradació del servei, de la quals els usuaris i usuàries feia mesos que alertaven. Com era d’esperar, però, Renfe intenta blanquejar les desastroses xifres fent una diferenciació entre les incidències provocades per la pròpia Renfe, les quals situen en un percentatge molt baix, i les incidències provocades per causes externes (és a dir, les que són responsabilitat d’Adif, o les que es deuen a fenòmens meteorològics), les quals ocupen quasi tot el gràfic. Tanmateix, el que deixa clar és que ni unes ni altres li mereixen la més mínima preocupació.
Una de les principals bromes que demostren com Renfe se les empesca per maquillar les dades és precismaent, que situa en 1,7 minuts els minuts de retard de mitjana a la destinació final per trens totals (els puntuals, els avançats i els endarrerits) el mes de gener, mentre que augmenten fins a 21,1 quan es tracta dels minuts de retar mitjà a destinació final per trens endarrerits. El mes de febrer, ja després de l’accident de Gelida, Renfe assegura que només va haver-hi un retard de 2,5 minuts de mitjana per trens totals, i 26,6 minuts de retard de mitjana pel que fa a trens ja endarrerits. Aquestes dades no inclouen, òbviament, els trens suprimits, que són els que realment afecten, ja que es deixa els usuaris incomunicats durant hores. Pel que fa als minuts de retard per incidències, Renfe assegura que només el 18% de les del mes de gener són atribuïbles a l’empresa; sobre el mes de febrer, Renfe afirma que l’11,2% dels minuts de retard per incidències van ser per causes internes, mentre que el 82% i el 89,8% restants es deuen a causes externes. De fet, Renfe situa el compliment del servei en un 81,6% en el que portem d’any. El mes de gener, abans de l’accident mortal de Gelida, i de la conseqüent suspensió general de la circulació del 26 de gener, Renfe situa la puntualitat en el 54,5% en el llindar de menys de cinc minuts de retard. A finals de gener es va produir l’accient a l’R4, i les dades referents al mes de febrer consoliden, precisament, el deteriorament de Rodalies amb les limitacions de velocitat, serveis mínims per vaga i els retards generalitzats a totes les línies, però especialment a les línies del corredor sud, que pràcticament superaven els 50 minuts de retard de mitjana. Tanmateix, segons els informes de Renfe, la puntualitat en l’arribada dels trens a la seva destinació final, amb una variació d’uns cinc minuts, va ser del 90,5%; això sí, si ens fixem en el percentatge referent a les cuases externes, la mitjana de puntualitat en l’arribada cau fins al 16,3%. El mateix passa amb el compliment de l’horari, que se situa de mitjana en un 38,1%, principalment per causes externes a Renfe, mentre que les relacionades amb la companyia suposarien menys de la meitat.
