Aquest dimecres 16 de febrer s’ha celebrat la presentació de l’estratègia internacional del Consell per la República, on el president del Consell, Carles Puigdemont, Neus Torbisco, membre del Govern i el Comissionat d’Acció Internacional, Adrià Alsina, han exposat els propers passos a seguir en clau internacional.
Puigdemont ha defensat la legitimitat i la tasca d’internacionalització del Consell. “La nostra estratègia d’internacionalització està treballada des de fa molt temps”, ha expressat, convençut d’aquest “pilar estratègic”. Així mateix, el president veu superada “la fase fundacional” i admet que no ha estat un camí fàcil per culpa de les constants dificultats externes. Tanmateix, s’ha mostrat optimista: “Toca desplegar els eixos als quals ens vam comprometre”.
Els 3 pilars d’actuació del Consell
La tasca d’internacionalització del Consell tindrà tres fronts principals: l’àmbit polític i institucional (governs, parlaments, partits polítics…), l’àmbit judicial i dels tribunals internacionals i l’àmbit de la societat civil i l’opinió pública (que inclou també el món acadèmic mitjans de comunicació, associacions i grups d’interès…). El Consell pretén construir aliances amb tots aquests actors al servei de tres objectius relacionats, de dificultat creixent: la denúncia de la repressió i la vulneració de l’Estat de dret per part d’Espanya, el reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya i el reconeixement de la República catalana declarada al 27-O al Parlament de Catalunya i, per tant, de la validesa del referèndum de l’1-O.
El líder de Junts ha recordat que són “els membres del Govern legítim i il·legítimament destituït pel cop d’Estat del 155” i ha condemnat la hipocresia dels autors, que “semblen que tinguin vergonya de reconèixer” aquest atac, un dels més greus de la democràcia de l’Estat espanyol i la infàmia d’Europa.
🔴 President @KRLS: “Som els membres del govern legítim il·legítimament destituïts pel cop d’Estat del 155. Ho recordo perquè alguns dels autors ara ho volen oblidar. Per contestar aquell atac a les institucions catalanes vam decidir lluitar a partir d’aquí” #CatalanRepublic pic.twitter.com/soslXUZbbk
— Aleix Clarió 👨💻 (@aleixclario) February 16, 2022
En el torn de preguntes, el president ha comentat el cas Juvillà, del qual creu que cal centrar el debat en com “s’accepta que se li barri el pas a un diputat electe per motius polítics”.
També ha valorat la tasca del Govern i ha defensat que l’estratègia internacional del Consell per la República es posa al servei de complementar l’executiu, “allà on aquest no arriba”. En aquest sentit, ha deixat clar que “el Consell mai no ha tingut un rol de substitució del Govern de Catalunya”.
La possibilitat de tornar a casa
Pel que fa al possible retorn, ha defensat que l’objectiu “no era veure si podíem tornar tranquil·lament a casa nostra”, sinó “revertir les condicions polítiques que ens havien forçat a l’exili, la presó i la persecució”. Per aquest motiu, la possibilitat de tornar “no passa per una solució personal”, sinó política.
“El nostre retorn ha de descansar sobre una victòria dels drets fonamentals, no per un pacte polític amb un govern de torn que es vulgui treure de sobre una incomoditat”, ha remarcat.
🔴 President @KRLS: “El @ConsellxRep treballa per defensar la #RepúblicaCatalana i la legitimitat del @parlamentcat de prendre les decisions de forma sobirana. Ho fem en condicions que només pot fer el Consell: seguretat jurídica i civil, i autonomia financera” pic.twitter.com/fEFXzKLNUU
— Aleix Clarió 👨💻 (@aleixclario) February 16, 2022
🔴 President @KRLS: “El @ConsellxRep va néixer conscient que el govern de l’interior, fos quin fos, tindria un 155 permanent q el vigilaria i limitaria greument la seva acció. El @ConsellxRep assumeix sense por ni límits una funció que li és prohibida a les institucions catalanes pic.twitter.com/qqD14Gd9xC
— Aleix Clarió 👨💻 (@aleixclario) February 16, 2022
