Els grups que van demanar al relator especial de l’ONU per als afers de les minories que analitzés la situació del català a les escoles arran de les sentències judicials espanyoles que en redueixen les hores en pro del castellà han presentat de forma oficial l’informe final sobre la qüestió. Si bé la setmana passada es va fer pública la preocupació de l’ONU pel català a les escoles, les entitats, aprofitant que ahir va ser el darrer dia de la missió de la dreta i l’extrema dreta de la UE per a analitzar la immersió, han celebrat una roda de premsa aquest dijous al Parlament de Catalunya, amb el suport d’ERC, Junts i la CUP.
Representants de la Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el sindicat de docents Ustec-STEs, la Intersindical-CSC, Fundació Escola Valenciana, Sine Qua Non i Language Rights, que són les entitats que van demanar l’informe, han comparegut aquest dimecres en roda de premsa per tal de comunicar el posicionament del relator sobre la immersió lingüística, la llengua catalana i la persecució que els jutges espanyols fan contra aquesta.
L’informe, que signa el relator canadenc de l’ONU Fernand de Varennes, exposa sense embuts la preocupació de l’organisme internacional per la situació lingüística del català a les escoles de Catalunya, arran de la persecució judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la llengua, i insta l’Estat espanyol a prendre mesures contra la desprotecció de la llengua catalana. Inicialment, l’informe, que va demanar-se fa dos anys, sol·licitava una resposta per part de l’Estat espanyol en menys de 60 dies, la qual mai va arribar, motiu pel qual les entitats fan públiques les conclusions de Varennes.
A les seves conclusions, Varennes demanava a l’Estat revisar la seva actuació, tant política com judicial, per possible “incompatibilitat” amb la normativa internacional de no discriminació lingüística i de protecció de les minories nacionals. També considera que “reduir l’ús de la llengua catalana en l’exitós programa d’immersió a Catalunya correria el risc que els infants i alumnes d’entorns castellanoparlants no aprenguessin bé el català, per ser una llengua minoritària”. Finalment, criticava la Constitució espanyola per permetre les discriminacions lingüístiques.
