Plataforma per la Llengua recorrerà la sentència del TSJC sobre el català. La presidenta i la vicepresidenta de l’entitat, Rut Carandell i Mireia Plana, han carregat contra la decisió judicial, en una roda de premsa aquest dimecres a la seva seu. Han fet una crida a defensar el català i han denunciat que la sentència no s’adequa a la normativa vigent. També ha constatat que el Pacte per la Llengua és “necessari però insuficient”. Les han acompanyat el president de l’ANC, Lluís Llach, i l’advocat Pep Cruanyes. Llach ha afirmat que la sentència és el major “atac” a la llengua des del franquisme, i ha criticat el president del Govern, Salvador Illa: “La seva actitud amb la llengua serà la de rentar-se la cara, com altres vegades”, ha etzibat.
Les representants de Plataforma per la Llengua han carregat jurídicament contra la sentència del TSJC sobre el català. Carandell i Plana han destacat que la decisió judicial anul·la ‘de facto’ el gruix del decret del Govern per fer complir la llei d’Educació, “contra tot criteri pedagògic”.
Plana ha subratllat que la justícia espanyola imposa així el castellà, i trenca l’ús vehicular del català. La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua ha afegit que l’entitat recorrerà contra la sentència i ha cridat la ciutadania a organitzar-se i mobilitzar-se a favor del català.
Així mateix, Carandell ha insistit que la sentència “no és de les millors” del TSJC des del punt de vista tècnic perquè “no té arguments propis”. La presidenta de Plataforma per la Llengua ha desgranat que el text valora legislacions i sentències de marcs normatius antics.
A més, Plana ha constatat que la decisió judicial del TSJC demostra que el Pacte Nacional per la Llengua és “insuficient”, tot i ser “molt necessari”. Des de Plataforma per la Llengua consideren urgent que l’Estat reconegui de manera “molt més efectiva” les llengües cooficials.
El major “atac” des de la dictadura
A la roda de premsa també hi ha comparegut l’Assemblea. El seu president ha explicat que l’entitat independentista també recorrerà contra la sentència, i ha anunciat que farà que la llengua sigui el principal tema a reivindicar durant la manifestació de demà, Onze de Setembre.
Llach ha afirmat que des de la Transició que no se sofria un “atac al moll de l’os de l’ànima catalana” com aquest, en referència a la sentència sobre la llengua.
En aquesta línia, el president de l’ANC encara ha afegit que no havia vist “mai” un “atac tan descarat” de l’Estat contra el català des del franquisme.
Llach ha apuntat que no creu en les “casualitats”, tenint en compte que la sentència del TSJC ha arribat avui, el dia abans de la Diada de l’Onze de Setembre: “Els tribunals d’injustícia espanyols són persistents, metòdics i previsibles”, ha manifestat.
El representant de l’Assemblea també ha carregat contra Illa, que aquest migdia ha anunciat un recurs del Govern contra la sentència. “La seva actitud serà la de rentar-se la cara, com altres vegades”, ha conclòs.
De la sentència al Decret de Nova Planta
Per la seva banda, Cruanyes, ha equiparat la sentència amb el Decret de Nova Planta de 1714. L’advocat de l’ANC ha recordat que en aquella ocasió Castella va imposar l’assimilació de la Corona d’Aragó, a partir de la “destrucció principal” de la llengua.
Segons Cruanyes, la sentència d’avui ha de servir perquè la ciutadania catalana recordi que “l’única sortida” passa per la resistència i la desobediència, i per mantenir la llengua.
Recurs del Govern
Illa ha anunciat aquest matí que el Govern recorrerà contra la sentència del TSJC sobre el català a l’escola. “No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència”, ha avisat el president.
Illa ha garantit que l’executiu defensarà el model lingüístic de l’escola catalana “amb tota la contundència” i ha dit que emprendran totes les mesures que considerin oportunes.
“El català ha de continuar sent la llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i de l’escola”, ha afegit.
Què diu la sentència?
El TSJC ha anul·lat avui diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB).
El tribunal declara nuls de ple dret els articles, o parts d’ells, 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1 que, entre altres coses fixaven el català i l’aranès a la Val d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència es pot recórrer.
També s’ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d’acolliment de l’alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà.
També s’anul·la l’obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d’activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.
