Després de mesos de llarga deliberació sobre l’aixecament de l’ordre de detenció a Carles Puigdemont, d’haver estat ajornant la presa de la decisió des del mes de setembre, i sorprenent absolutament ningú, finalment el Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat mantenir l’ordre de detenció contra el president a l’exili. El ple del TC ha rebutjat les mesures cautelars i ha denegat aixecar les peticions de detenció que pesen sobre Puigdemont, així com sobre els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tal com demanaven en els seus recursos d’empara. Una decisió que, si bé es veia venir, xoca frontalment amb l’aval que 6 magistrats del ple van fer de la llei d’amnistia pactada entre els partits independentistes i el Govern espanyol a canvi de la legislatura, i que va legitimar la norma.
El passat mes de juny, el Constitucional va avalar la llei en considerar que l’amnistia d’actes terroristes que no vulneren greument els drets humans no vulnera ni la Constitució ni la legislació europea; així mateix, també veia legal deixar sense efecte les ordres de detenció si estan emeses per delictes amnistiats. Tanmateix, la sentència no entrava a valorar la malversació, un dels delictes amb els quals el Suprem s’excusa per a no aplicar la llei, ni tampoc la rebel·lió d’aquest tribunal. A l’octubre, el mateix TC, que va allargar fins passat Nadal la resolució sobre l’amnistia a Puigdemont, va reiterar el seu aval a la norma i acceptar a tràmit els recursos d’empara presentats per Puigdemont, Puig i Comín, fruit precisament de la sentència favorable del TC a l’amnistia, així com del posicionament favorable a la llei emès per l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Paral·lelament, però, la Fiscalia va deixar ben clar de quin bàndol estava en demanar al TC que mantingués les ordres de detenció, les quals finalment el TC ha optat per a mantenir vigents.
En el seu escrit del passat mes de novembre, Puigdemont reclamava l’aixecament immediat de l’ordre de detenció tot assenyalant que aquesta havia de tenir en compte els posicionaments favorables sobre la llei d’amnistia emesos el 2025 pel Tribunal Constitucional i per l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El president al·legava que l’anàlisi havia de partir de la realitat jurídica existent en el moment de la resolució, la qual va veure’s “transformada de manera decisiva” pel posicionament del TC sobre la llei i les conclusions de l’advocat general del TJUE en les qüestions prejudicials. Sobre el posicionament de l’advocat, aquest defensava que l’amnistia pertany a la competència exclusiva dels estats membre i que l’oportunitat, abast i el contingut d’una amnistia queden fora del control de la Unió Europea, fet que exclou la possibilitat que els tribunals nacionals invoquin dubtes europeus com a obstacle per a la seva aplicació.
