La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, ha avançat que els resultats de les competències bàsiques d’enguany mantenen la tendència dels darrers anys. “Estem acabant de finalitzar l’estudi sobre les proves d’aquest any i no seran els resultats que ens agradarien”, ha manifestat durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya. La consellera ha recordat que s’han posat en marxa diverses iniciatives per revertir aquests resultats, que ha reconegut que estan “en caiguda ininterrompuda des del 2015”. D’altra banda, ha explicat que el curs vinent s’incorporaran 550 dotacions de docents i personal d’atenció educativa per atendre la inclusiva. A més, ha explicat que s’ha aconseguit reconnectar 680 joves al sistema educatiu i formatiu.
La consellera ha recordat que la millora dels resultats educatius és una de les principals prioritats d’aquesta legislatura. Amb aquest objectiu ha presentat diverses iniciatives durant el seu primer curs escolar al capdavant de la conselleria i s’està a l’espera de conèixer els resultats de les darreres proves de competències bàsiques. La consellera ha avançat, però que els resultats d’aquest 2025 “tampoc” seran els que “voldrien”.
Per revertir aquesta tendència, ha assegurat que s’estan “alineant” recursos i ha destacat que no es tracta d’un objectiu del Govern sinó d’una “necessitat” del país.
En paral·lel a les mesures concretes, especialment pel que fa a llengües i matemàtiques, Niubó ha encarregat a l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació una anàlisi “exhaustiva” del conjunt de centres per veure quina és la realitat segons diferents paràmetres com la complexitat, la titularitat, si treballen amb llibres o no o quins recursos fan servir. “Volem obtenir les màximes dades i evidència que ens permeti prendre decisions de manera informada”, ha manifestat.
Inclusiva, assignatura “pendent”
Niubó ha detallat també que l’escola inclusiva continua sent una assignatura “pendent”. Per avançar en aquest àmbit, ha anunciat que el curs vinent s’incorporaran 550 noves dotacions entre personal docent -uns 200- i personal d’atenció educativa -uns 350-. Aquesta ampliació de recursos s’emmarca en l’acord del Govern amb els Comuns per al tercer suplement de crèdit. A més, s’han fixat l’objectiu que la totalitat dels centres d’educació especial siguin CEEPSIR -que són també centres proveïdors de recursos-, per “ajudar” al conjunt del sistema educatiu.
Revisió de la complexitat i recursos no lineals
La consellera ha destacat també la importància de donar més estabilitat al sistema, normativa i de plantilles. Sobre això últim, ha dit que s’està treballant perquè així sigui, però ha reconegut que enguany es poden tornar a produir canvis dins de les plantilles dels centres com a conseqüències dels processos de reducció de la interinitat. Ha afegit, però que aquest treball permetrà plantilles més estables a més llarg termini.
A més, ha mencionat que es treballa per revisar la catalogació de la complexitat dels centres o de les necessitats de cadascun, per “filar més prim” a l’hora de decidir els recursos que obtenen. I és que Niubó ha plantejat la necessitat de no fer una aportació “lineal” de recursos a tots els centres sinó basada en la realitat i necessitat que presenta cadascun.
“Ordenar” l’ús de mòbils i pantalles
Niubó no ha avançat les conclusions del grup d’experts sobre l’ús dels mòbils i altres dispositius tecnològics ni les mesures que el Govern ha decidit aplicar, ja que ha recordat que ho faran aquest divendres. Tot i això, ha dit que el que s’ha volgut fer és “ordenar” tot el que hi ha en aquest àmbit i ha resumit que l’objectiu final és que la tecnologia estigui “al servei” de l’aprenentatge i que se’n faci un ús “ètic, responsable i saludable”.
Reduir la concentració d’alumnat vulnerable
Un dia després que el Pacte Contra la Segregació Escolar presentés les seves darreres conclusions, Niubó ha coincidit en la necessitat de reduir la concentració d’alumnat vulnerable en determinats centres. Ha afegit que s’ha d’aconseguir “planificar millor” l’oferta educativa i tenir en compte la realitat demogràfica i social de cada zona. La consellera ha reconegut que el context és “complex”, amb realitats demogràfiques “heterogènies” i fluxos migratoris “diferenciats”. “Cal anar adequant aquest mapa escolar”, ha dit.
Gairebé 700 joves reconnectats
Durant la seva conferència ha avançat també algunes dades de balanç del programa Reconnect-ES per reduir l’abandonament escolar amb la dotació de 52 educadors socials per donar suport a joves d’entre 16 i 24 anys que han deixat els estudis. Ara per ara s’ha aconseguit la reincorporació de 680 joves al món formatiu, un 8% del total de 8.479 casos atesos fins ara. S’han fet més de 20.000 atencions.
Dels gairebé 700 joves reincorporats, el 21% que ha tornat a estudiar ho ha fet a un certificat de professionalitat, el 16% a estudis de noves oportunitats, el 15% a batxillerat i el 13% a un grau mitjà.
Les tres primeres causes d’abandonament són el desinterès en els estudis (42%), els motius personals o familiars (35%) o l’aplicació del protocol d’absentisme continuat (15%). D’altra banda, un 28% dels joves amb qui es fa un contacte inicial estudien, però en estudis que queden fora del registre del Departament i un 8% treballen.
Pel que fa als alumnes amb necessitats educatives específiques, el 40% són desfavorits socioeconòmicament i el 22% d’origen estranger. Pel que fa als que tenen necessitats educatives especials (NESE A), es reincorporen el 10,3%.
Millora del finançament
La consellera s’ha referit a la necessitat de millorar el finançament de l’educació perquè s’està “lluny” del 6% del PIB que marca la Llei d’educació de Catalunya. Tot i que la voluntat del Govern és caminar en aquesta direcció, ha reconegut que és “gairebé impensable” poder assolir aquest objectiu en una legislatura. Per això, ha insistit que el Govern hi vol arribar “progressivament” i ha dit que també dependrà, i s’està a l’espera, de com es concretarà el finançament singular. Sobre el 2026, ha confiat que sí que s’aprovin pressupostos.
Niubó ha aprofitat també per defensar que la llengua no ha de ser una arma de confrontació i ha dit que Educació el que farà en aquest àmbit és “complir la llei” aprovada el 2022 pel Parlament que establia el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d’aprenentatge. Ha demanat també que es “respecti” la separació de poders.
Per últim, i davant d’un nou episodi de calor, també ha reconegut que l’adequació climàtica dels centres educatius és un “repte important” però ha recordat que hi ha un “dèficit inversor” en infraestructures i que moltes d’aquestes són molt antigues. De fet, ha concretat que la meitat dels equipaments educatius són anteriors a 1960. Ara per ara, Educació proporcionarà ventiladors i sistemes de refrigeració “que no serien els ideals”.
