Elisenda Paluzie ha escrit una carta oberta dirigida a tot l’independentisme de base davant del “moment de desconcert” que viu el moviment i per intentar marcar el camí “difícil trobar” per a “seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1-O”.
La presidenta de l’ANC assegura que el referèndum d’independència va ensenyar que “quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat” però explica que tot es va trencar en la “gestió post referèndum” i que es va perdre “el momentum” i recorda l’1-O com “una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats)”.
Davant les crítiques pel següent 11-S, fa un repàs a les iniciatives que ha dut l’ANC aquests últims mesos com l’aterratge a les cambres de comerç o la campanya de consum de país. Davant les propostes alternatives que corren per a la Diada, com la d’encerclar el Parlament, assegura que “obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure”.
Un dels camins que proposa és que “hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent”.
També hi ha una part on critica Govern i partits així com els seus pactes: “l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les […] Els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC”.
Per acabar, torna a reflexionar sobre aquest 11-S del 2019: “No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys”.
