Dijous, 2 de desembre de 2021 - Edició 1225
La República

L’Arxiu Nacional de Catalunya reivindica la figura de Joan Triadú, pioner de l’educació en català

La mostra ‘Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país’ repassa el llegat d’un capdavanter de la immersió lingüística

Avatar
Agències 25/11/2021
Una foto de Joan Triadú durant el centenari de Pompeu Fabra, exposada a l'Arxiu Nacional de Catalunya dins la mostra 'Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país'. Imatge del 25 de novembre del 2021.

L’Arxiu Nacional de Catalunya es bolca des d’aquest dijous en la figura de Joan Triadú. Amb la mostra ‘Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país’, l’ens ofereix prop de 80 documents, imatges, manuscrits i llibres que repassen cronològicament l’acció de l’escriptor i pedagog.

Considerat el “pioner” de l’educació en català i de la posterior immersió lingüística, l’exposició vol difondre el seu llegat més enllà dels cercles lingüístics. Ho destaca a l’ACN el seu comissari, Jordi Manent, que veu una “fatalitat” que la mostra coincideixi amb la sentència que obliga a impartir un 25% de l’educació en castellà. La mostra serà a Sant Cugat fins al 21 de gener, i del 27 de gener al 18 d’abril es traslladarà al Palau Robert de Barcelona.

L’exposició s’emmarca en la celebració de l’Any Joan Triadú, una programació organitzada pel Departament de Cultura per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor, crític literari i pedagog, capdavanter a l’hora d’impartir cursos de català durant la postguerra espanyola. Manent assegura que Triadú va ser “pioner” i es va “jugar la pell anant a la presó” per, inconscientment, posar les bases del que seria la immersió lingüística a partir dels anys 80.

El comissari també compara la recent sentència del Tribunal Supremo amb la situació en què es trobava la llengua catalana quan Triadú era mestre, si bé matisa que “ara ja hi ha infraestructures per lluitar pel català, mentre que antigament es van haver de construir”.

El responsable de la mostra subratlla que Triadú “en plena dictadura, no va defallir ni va perdre l’esperança”, i fa una crida a seguir la seva estela per “buscar la plenitud nacional i millorar la normalització lingüística”. “Ara és el moment de protegir la llengua d’invasions foranies i millorar la infraestructura que tenim per fer-la més rendible”, conclou.