L’Estat sap que l’ús de la repressió dura, injusta i cruel, aconsegueix crear por. I sentir pànic abans de dur a terme una acció aconsegueix que hom s’autoreprimeixi. És una estratègia de llibre de qui, a través de l’abús de poder, manté a ratlla a la víctima. Aquesta tarda hem conegut que la titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona segueix embogida contra els independentistes que van tenir algun càrrec durant l’1-O i ha autoritzat l’embargament de quatre habitatges dels processats i ho fa per a poder donar per a completada la fiança solidària de 5,8 milions d’euros que es va imposar sobre un total de 16 persones en previsió de la responsabilitat civil en què puguin incórrer si són condemnades en el procediment.
Tot i això, l’embargament s’ha aturat a última hora ja que el mateix jutjat ha confirmat que la fiança de 5,8 milions d’euros imposada a 17 dels 30 processats per l’organització de l’1-O ja s’ha completat i, per tant, s’ha evitat l’embargament d’habitatges.
Unes mesures que, a part de la repressió a través de la por, busquen venjança i no pas justícia. Però l’Estat va més enllà i ja no només persegueix independentistes que van tenir alguna responsabilitat institucional sinó que segueix acarnissant-se amb la gent de carrer, que podríem ser qualsevol de nosaltres.
De nou, l’objectiu de venjança contra Pesarrodona
El regidor de Cultura de Sant Joan de Viltorrada, Jordi Pesarrodona, haurà de comparèixer davant el jutge per un presumpte delicte de desobediència greu. El motiu és no haver fet cas de la resolució del Tribunal Constitucional que acordava la suspensió del referèndum de l’1-O. En l’escrit adreçat al jutjat d’Instrucció número 2 de Manresa, la fiscalia li demana 12 mesos de multa i 2 anys d’inhabilitació per l’exercici de càrrec públic, la pena més alta que preveu el codi penal. La defensa de Pesarrodona ja ha avançat que en demanarà la lliure absolució, “perquè les conclusions provisionals de la fiscalia responen a un relat fictici i retorcen la llei per criminalitzar l’exercici de la desobediència civil i els drets a la llibertat d’expressió, manifestació i reunió”. Es dona el cas que pels mateixos fets, al Tribunal Suprem s’està jutjant els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila per a qui es demana 10 mesos de multa i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació.
A la caça per uns fets de fa més de 6 anys
El novembre del 2013 una trentena d’estudiants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van entrar a la seu de l’antiga UPyD, a la Gran Via de Barcelona. Un cop a dins, els manifestants van despenjar una pancarta en defensa de la llengua catalana i van sortir-ne després de ser identificats pels Mossos d’Esquadra. La protesta es va desenvolupar sense incidents. En aquell moment, UPyD va denunciar els fets i el militant, Sergio Alexander Espejo Belinzón, hi va afegir denúncia per lesions contra Quim Roca. Ara, 6 anys després i davant la sorpresa del jove i la seva defensa s’ha conegut que la Fiscalia ha decidit sumar-se a la denúncia d’Espejo per lesions i, alhora, recuperar l’acusació d’UPyD per un presumpte delicte de violació del domicili d’una persona jurídica.Ara, Quim Roca, l’activista estudiantil afectat, s’enfronta a peticions de quatre anys de presó i una multa de 5.000 €.
Protegir SCC
Quinze persones han rebut en els darrers dies una citació per comparèixer aquest dimecres davant dels Mossos d’Esquadra per declarar en relació amb la protesta contra un acte de Societat Civil Catalana (SCC) a la Universitat de Barcelona (UB) el juny passat. Segons han explicat els investigats, se’ls atribueix un presumpte delicte de coaccions. Els investigats han decidit no comparèixer per “no col·laborar amb la tasca policial de repressió al moviment antifeixista”, ha afirmat Jordi Magrinyà, que va ser candidat de la CUP Capgirem Barcelona i que es troba entre les persones que han rebut la citació. En lloc d’això, amb el suport d’una vintena de persones, han llegit un manifest davant de la seu de SCC per denunciar “una cacera política que pretén ficar dins la mateixa caixa les antifeixistes que els feixistes”.
Protesta a la seu de Societat Civil Catalana
Aquest mateix dimecres, l’organització juvenil Arran i la CUP han convocat una protesta davant la seu de Societat Civil Catalana (SCC) per mostrar el seu rebuig contra la citació de 15 estudiants de la UB que van participar del boicot contra l’acte de l’organització a la Universitat de Barcelona (UB) el passat juny de 2018. Entre càntics de “fora feixistes de la universitat”, una portaveu d’Arran ha afirmat que SCC és “una entitat amb ideologia franquista” que té un discurs d’odi.L’activista també ha assegurat que SCC, els Mossos d’Esquadra i la justícia actuen en connivència per perseguir ciutadans: “Tota la maquinària de l’Estat esposa al servei del feixisme. SCC apunta i la Fiscalia dispara”. Entre els participants també hi havia la candidata anticapitalista a les passades eleccions municipals, Anna Saliente.
L’antesala per a la persecució d’estudiants
El president de l’organització universitària ultra unionista “S’ha Acabat!”, Josep Lago, ha lamentat que “sempre” hi ha grups de “radicals independentistes” que volen impedir els seus actes. Ho ha dit en declaracions a l’ACN després que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) hagi promogut un esmorzar reivindicatiu al campus de la Ciutadella de Barcelona de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) coincidint amb un col·loqui de “S’ha Acabat!” sobre TV3. Lago els ha acusat d’intentar impedir que els estudiants vagin als actes que organitzen “mitjançant l’estigmatització”. El col·loqui a la UPF s’ha produït sense incidents i ha congregat una vuitantena de persones.
Hi ha participat la professora d’Estructura i Polítiques de Comunicació la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Isabel Fernández, exvicepresidenta de Societat Civil Catalana, i tres diputats del Parlament: Nacho Martín Blanco (Cs), David Pérez (PSC-Units) i Daniel Serrano (PPC). Malgrat que el SEPC havia convocat una trobada al campus mitja hora abans de l’acte, no hi hagut impediments per celebrar-lo més enllà d’alguns adhesius que estudiants han enganxat a les finestres de l’aula on es desenvolupava el col·loqui i en què es comparava “S’ha Acabat!” amb l’extrema dreta.
