L’Ajuntament de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) reclama a l’Estat 48.000 euros que el franquisme va espoliar a entitats municipals. Es tracta del resultat d’una investigació que el consistori ha posat en marxa per investigar l’impacte de la Guerra Civil i la dictadura al poble, i que ha pogut certificar que es van expropiar unes 70.000 pessetes de l’època a quatre entitats que depenien de l’Ajuntament, de les quals en poden reclamar 29.000, i que al canvi actual equivalen a 48.000 euros. El consistori preveu presentar la demanda administrativa a Madrid el proper mes de desembre, quan espera que el Consell de Ministres reconegui aquest deute i es pugui fer efectiu el retorn dels diners al municipi per destinar-los a noves investigacions.
L’Ajuntament de Caldes de Montbui té una regidoria de Memòria Local, a través de la qual s’investiguen i aborden capítols de la història del poble, entre els quals l’impacte de la Guerra Civil i el volum de veïns deportats a camps de concentració, entre d’altres. En aquest marc, la repressió ha ocupat un espai important, en què s’ha posat el focus a l’espoli que el franquisme va dur a terme.
“Llavors Caldes tenia uns 5.000 habitants, ara en té 19.000, i es van obrir fins a 200 causes militars, la repressió va ser molt dura”, destaca l’alcalde, Isidre Pineda. Una eina de repressió va ser l’espoli, la confiscació de béns a persones físiques, jurídiques i entitats. Amb aquesta fotografia inicial, la doctora en Història Contemporània per la UB Neus Moran i el doctor en Dret per la UAB Daniel Vallès van perfilar de quina manera es va dur a terme l’espoli a la localitat, a través de la ‘Normativa de bloqueo de efectivo’ que impedia que ni veïns ni entitats poguessin retirar diners de bancs i caixes.
“Quan el franquisme entra a Caldes va bloquejar els comptes del menjador infantil, la secció administrativa de la propietat urbana, el comitè de milícies i el sindicat agrícola, quatre entitats que el 1939 eren públiques”, explica Pineda. La suma dels imports pujava fins a les 70.000 pessetes, de les quals poden arribar a reclamar unes 29.000: “Un economista ha fet la translació als diners que suposen avui en dia, i són uns 48.000 euros”, destaca.
Amb aquesta demanda, Pineda destaca que Caldes es converteix en municipi pioner, donat que no es coneix cap precedent. Sí que hi ha l’experiència prèvia de sindicats i partits polítics que han reclamat propietats espoliades, com és el cas del PNB, que ha aconseguit recuperar al setembre un palauet a l’avinguda Marceau de París, en virtut de la llei de memòria històrica.
Ara, el departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB farà l’assessorament i acompanyament a l’Ajuntament per reclamar l’import que vol recuperar, i que té previst a destinar a noves investigacions vinculades amb la memòria històrica. De fet, el poble disposa d’una Oficina de Memòria Democràtica per recollir testimonis i documentació relativa a causes relatives al franquisme, independentment del bàndol.
La previsió és que el 10 de desembre l’Ajuntament registri la demanda civil dirigida al govern espanyol, amb la voluntat que el Consell de Ministres accepti la reclamació. Si no és així, es presentaria una demanda judicial posterior a l’Audiència Nacional, amb la previsió d’arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans en darrera instància.
