L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha considerat que la llei d’amnistia “posa el comptador a zero” i “obre una nova oportunitat” per resoldre el conflicte polític entre Espanya i Catalunya.
En una entrevista a Catalunya Ràdio ha constatat que la llei “s’ha negociat bé” i ha valorat positivament la posició de Junts. Pel que fa al rol de Carles Puigdemont, Mas ha recordat que en plena negociació li va demanar que fos “exigent però no intransigent”. A parer de l’expresident, el seu successor ha complert aquesta màxima perquè “ha estat exigent, però no s’ha instal·lat en el punt de ‘o tot o res'”. “Alguns poden preferir la coherència pura i mantenir una posició absolutament ferma, mentre que altres poden pensar que el terreny de joc és el que és i s’ha d’aprofitar, perquè això no passa gaires vegades”, ha explicat.
Treu ferro a les crítiques a Junts
En aquesta línia, ha afirmat que Junts està demostrant que “és capaç de fer pactes bastant polièdrics”. Admet que això pot comportar “alguna decepció i alguna crítica” però ha recordat que “la política fonamentalment comporta això”. Ara, creu, Junts està fent “el que convé al país”, tot i que remarca que això no implica “que s’arribi a la independència més aviat”.
L’expresident ha justificat que no s’hagi incorporat el concepte de ‘lawfare’ a la norma perquè, segons creu, això “hauria evitat que la llei fos definitiva” perquè no hauria passat “el filtre” del TC. En qualsevol cas, ha recordat que a l’acord del PSOE i Junts s’hi contempla que es constitueixi comissions d’investigació que, si conclouen que hi ha hagut casos de ‘lawfare’, obrin el camí per incloure-les a l’amnistia.
Els casos de Laura Borràs i Jordi Pujol
D’altra banda, Mas ha apuntat que “intueix” que en aquesta llei “queda obert el camí” perquè les defenses tant de la presidenta de Junts, Laura Borràs, com de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol puguin ser-hi inclosos.
Mas ha recordat que a una llei d’amnistia no s’hi pot parlar de figures concretes, però ha subratllat que si les defenses poden acreditar que hi ha hagut “un abús de poder per part de l’Estat orientat a desgastar figures” podrien argumentar la seva inclusió a la llei.
En canvi, el cas que sí que cobreix aquesta llei és la causa al Tribunal de Comptes oberta contra la política exterior del Govern de la Generalitat del 2012 al 2017, amb Artur Mas com a afectat. Segons Mas, hi entra “de ple” i ha apuntat que, encara que s’acabi jutjant, “decaurà”.
Feina de l’independentisme
Per a l’expresident, l’independentisme català té “un munt de feina per fer” si vol “ser creïble de debò”. Segons diu, cal “un objectiu comú, un camí compartit, lideratges reconeguts que confiïn entre ells i una unitat d’acció que ha brillat per la seva absència”. “Si es fa una lectura correcta i més a prop de terra i de la realitat, se sabrà recompondre”, ha afirmat.
