El rei emèrit espanyol, Joan Carles I, és un dels personatges més foscos de la història contemporània espanyola: col·locat al tron pel dictador feixista Francisco Franco, acusat d’assassinar el seu propi germà, corrupte tot i cobrar un sou públic més que elevat, infidel, fugat a un paradís fiscal… i un llarg etcètera. La seva figura és una de les que millor representen la ‘marca Espanya’, però el borbó no ho veu així, sinó que encara es considera víctima d’una campanya de difamacions. Joan Carles, que viu a Abu Dhabi des del 2020, per tal d’escapar de les informacions i proves que l’assenyalen com a corrupte, ha tingut el desvergonyiment no només d’escriure un llibre, sinó també de reivindicar el seu paper en l’establiment de la democràcia, a més de presentar-se com el que sempre ha fingit que és, un “campechano”.
El borbó espera tenir una jubilació “tranquil·la”, renovar una “relació harmoniosa” amb el seu fill Felip VI i, sobretot, tornar a Espanya, que defineix com la seva “casa”, segons expressa en el seu llibre de memòries que publica l’editorial francesa Stock. En una entrevista a la revista de ‘Le Figaro’, Joan Carles ha tingut el desvergonyiment de defensar la seva herència assegurant que “la democràcia no va caure del cel”, tot relatant la seva versió dels fets del cop d’estat del 23-F, ara que Tejero no pot defensar-se.
També té la cara de blanquejar la seva fugida de l’Estat espanyol; al llibre, explica que va marxar d’Espanya per “ajudar” al seu fill i que va buscar un lloc on els periodistes espanyols no el poguessin trobar fàcilment. En aquest punt, presumeix que l’última vegada que un espanyol va anar a buscar-lo, les autoritats locals el van tancar a la presó i ell va haver d’intervenir per treure’l. Pel que fa al motiu de per què ha escrit ara un llibre de memòries, argumenta que es va adonar que els fills i nets dels seus amics no sabien qui era Franco ni la transició democràtica. “Vaig pensar que era necessari aportar el testimoni directe del que vaig viure durant 39 anys al servei del meu país”, argumenta. Amb tot, el borbó dona per fet que l’atacaran per les seves memòries. “M’he de comprar un escut”, afegeix.
