L’exconseller de Cultura a l’exili i diputat de Junts al Parlament, Lluís Puig, ha presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar-li l’aplicació la llei d’amnistia. El recurs de la defensa de Puig, exercida per Jaume Alonso-Cuevillas, avançat per ‘El Món’ i al qual ha tingut accés l’ACN, al·lega vulneracions de drets fonamentals per part del magistrat instructor de la causa del ‘procés’, Pablo Llarena, i de la sala penal del Suprem, que va avalar la inaplicació de la llei de l’oblit penal per als màxims dirigents independentistes i també va rebutjar aixecar les mesures cautelars com l’ordre de detenció. De fet, el recurs també reclama aixecar l’ordre de detenció contra Puig.
En concret, el recurs assegura que la decisió del Suprem vulnera el dret a un jutge predeterminat per la llei i el dret a la legalitat i el mandat que determina la llei d’amnistia, però també critica la negativa a aixecar les ordres de detenció. El recurs també argumenta la transcendència constitucional del recurs, ja que és la primera llei d’amnistia des del 1978, i demana al TC que “es pronunciï i delimiti l’existència o no d’arbitrarietat” davant de decisions que afecten el dret de defensa.
L’escrit recorda que la sentència del macrojudici de l’1-O al Suprem diu que es va contractar la companyia postal Unipost, però van ser contractacions que es van desfer, sense cap mena de despesa per part de l’administració catalana.
Per altra banda, insisteix en la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei, ja que considera una “indeguda competència del Tribunal Suprem que ha estat buscada expressament, amb manifesta arbitrarietat”. “Lamentablement, la realitat determina que ha existit un manifest interès subjectiu a la manipulació arbitrària competencial”, conclou el recurs. Per això defensa que, com a mínim, des que la sentència del ‘procés’ va esdevenir ferma, la competència per continuar el procés contra l’exconseller no és del Suprem.
Per altra banda, afegeix que el Suprem ha incorregut en “incongruència omissiva o ex silento” per no justificar el no aixecament de les ordres de detenció. Així mateix, denuncia que la inaplicació suposa “topar amb una clara resistència al compliment del mandat de la llei d’amnistia” i retreu el “suport metodològic o axiològic” del Suprem que “condueix a solucions essencialment oposades a l’orientació material de la norma, convertint-se aquesta aberració interpretativa en imprevisible per als seus destinataris”.
