L’exdirectora del CNI Paz Esteban s’ha negat a declarar aquest dilluns al jutjat de Barcelona que l’investiga pel suposat espionatge amb Pegasus’ als diputats d’ERC al Parlament i al Parlament Europeu Josep Maria Jové i Diana Riba. Per videoconferència, Esteban ha al·legat que ha de complir amb el deure de reserva que li imposa la llei de secrets oficials, i que el govern espanyol de moment no li ha aixecat. A més, segons fonts jurídiques, ha recordat que ella només pot parlar dels documents desclassificats, que admeten l’espionatge, per exemple, a l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès, però no és el cas de Jové i Riba.
La magistrada va demanar al juliol al govern espanyol que retiri a Esteban l’obligació de guardar silenci per tal que pugui declarar àmpliament, i no com en la citació per l’espionatge a Aragonès o la compareixença al Congrés, en les quals no va dir pràcticament res. No obstant això, el govern no ha respost i, per tant, Esteban s’ha acollit a aquesta limitació.
Aquesta és la segona causa en què Esteban ha de declarar com a investigada, després de la que té oberta al jutjat 29 per la denúncia interposada per l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès pel mateix motiu. En aquella ocasió, Esteban es va acollir al mateix precepte legal però va defensar la legalitat de l’espionatge, que comptava amb l’autorització pertinent del Tribunal Suprem, i que va ser reconegut oficialment pel govern espanyol.
El jutjat d’instrucció no va atendre en primera instància la denúncia de Riba i Jové, però els dos independentistes van presentar un recurs, que va ser igualment tombat. El periple judicial va continuar amb un segon recurs, aquest a l’Audiència de Barcelona, que és la que va donar la raó a l’eurodiputada i al diputat al Parlament.
En concret, el jutjat tombava diverses diligències que sol·licitaven els denunciants, entre elles la declaració com a investigada d’Esteban. “Existeixen indicis sobre la remissió d’sms maliciosos” a Jové “a través de la mateixa infraestructura informàtica vinculada a les activitats desenvolupades pel CNI amb autorització judicial formal”, assegurava l’Audiència.
“No ens ofereixen dubte els elements indiciaris que ofereix el recurrent amb l’objectiu de construir una fundada sospita d’autoria criminal” en la persona d’Esteban “com a responsable del CNI en les dates a les quals es contreuen els fets objecte d’aquesta investigació”, afegia l’escrit de l’Audiència.
I alhora indicava que les “coincidències” que s’addueixen –la possessió i utilització del mateix programari Pegasus, la utilització de la “mateixa tècnica d’infecció” a través d’sms maliciosos, l’ús del mateix servidor i l’ús del mateix domini– “són suficients elements per pensar amb fonament que pugui ser el CNI l’únic client a Espanya del grup empresarial NSO i per tant l’autor probable de la infecció dels diversos terminals telefònics afectats”.
“Si a això –reblava– s’afegeix com a indici d’indubtable significació motivacional que les víctimes pertanyen al mateix entorn polític, no es pot rebutjar la versemblança i probabilitat de la tesi inculpatòria que es dirigeix contra la persona responsable del CNI”.
L’Audiència de Barcelona va donar la raó a Riba i a Jové en tres de les quatre diligències recorregudes: la de la declaració de l’excap del CNI, una altra de petició de documentació al jutjat d’instrucció número 29, el que investiga també Esteban per la denúncia de l’expresident Aragonès, i una última que demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que permeti als Mossos d’Esquadra inspeccionar un telèfon mòbil intervingut a Jové, que està en mans de l’alt tribunal.
En canvi, no admet la diligència de sol·licitar informació a l’empresa TINYURLLLC, amb seu als Estats Units perquè, coincidint amb la magistrada d’instrucció, opina que ampliar la investigació en aquest aspecte suposaria una “extralimitació i podria comportar una investigació prospectiva”.
