Allunyat del focus mediàtic i instal·lat en la jubilació, Josep Giralt ofereix a l’ACN la primera entrevista com a exdirector del Museu de Lleida. Amb distància temporal, recorda l’11 de desembre de 2017, quan la justícia va ordenar l’entrada de la policia al museu per endur-se 44 obres cap al Monestir de Sixena. Per Giralt, va ser una “execució provisional militaritzada” en què la Guàrdia Civil va entrar al museu armada després de setmanes de “tambors de guerra”. Després de 15 anys des de l’inici dels litigis, té dubtes de si es va fer una “bona defensa en origen” i lamenta manifestacions aragoneses que “ratllen la catalanofòbia”. També creu que alguns consellers de Cultura passaran a la història com uns “autèntics irresponsables”.
Just la setmana en què fa vuit anys de l’entrada policial al Museu de Lleida per traslladar les obres de Sixena a l’Aragó, Josep Giralt fixa la mirada al retrovisor. D’entrada, recorda que ell va començar com a director per intentar “reflotar” un equipament que estava en crisi i es va acabar trobant amb el “paradigma” que una sèrie de qüestions de caràcter judicial ajudarien a situar el museu al mapa català, estatal i internacional.
L’exdirector reconeix que després de tots aquests anys i una vegada jubilat, ha tingut molt temps per pensar en el que va passar i apunta que cal contextualitzar els fets en una “situació política de país”. Feia poc del referèndum de l’1-O i s’acabava d’aplicar el 155, unes circumstàncies que creu que van permetre que la resolució judicial fos “extremadament exagerada”, amb una execució provisional de la sentència i una entrada “militaritzada” al museu. Giralt posa en dubte si el jutge va emetre aquestes ordres amb coneixement de causa de com funcionava el museu i si es pensava que un “escamot de persones civilitzades com és la societat civil lleidatana” calaria foc als camions amb les obres.
“Buenas noches, venimos a ocupar las puertas de seguridad del Museu de Lleida”
Giralt també critica que el jutge no posés al capdavant de la comitiva un secretari judicial i traspassés aquesta funció a un comandant de la Guàrdia Civil. A dos quarts de tres del matí del dia 11 va arribar la comitiva militar i se li van adreçar amb un: “Buenas noches, venimos a ocupar las puertas de seguridad del Museu de Lleida”. Com a director, recorda ara, el que més li preocupava era la integritat de la institució, el respecte i la salvaguarda del personal propi davant de la resolució. Giralt havia estat advertit de l’arribada de la comitiva policial el dia 10 de desembre al matí i va reunir a l’equipament tot el personal. També va citar un notari per garantir la seguretat sota les seves ordres.
L’operació va allargar-se deu hores, que van donar per molt. Des d’un Josep Giralt que es va veure obligat a fer marxar l’aleshores alcalde de Lleida Àngel Ros i el seu assessor, a tocs d’atenció al comandant de la Guàrdia Civil per tal que tallés d’arrel actituds “d’eufòria” de la part aragonesa, que van arribar a fer-se fotos amb les obres i començaven a difondre-les per les xarxes. “Vam decidir que si hi tornava a haver una acció d’aquest tipus, el director general de patrimoni cultural aragonès hauria de sortir de la institució”, assenyala l’exdirector.
Giralt està convençut que “l’èxit de l’execució professional” per part del Museu de Lleida va ser no posar-se a l’alçada de tots els senyals que havien estat arribant durant setmanes de la banda aragonesa. “Crec que és el guió que va situar en l’àmbit mundial una feina ben feta d’una execució provisional militaritzada”, afegeix.
15 anys després, dubtes en la defensa exercida en els litigis
Preguntat sobre la situació actual del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’eventual trasllat de les pintures murals al Monestir de Vilanova de Sixena, Giralt creu que l’equipament català està fent els “passos oportuns”. Dubta, però, de si 15 anys després d’haver-se iniciat els litigis, es va fer una bona defensa al principi. “Ningú està acostumat a tenir litigis en primera instància”, assenyala. En el cas del Museu de Lleida, reconeix que els interessos “no van estar del tot ben defensats” i la prova és que, com a consorci, no es van presentar ni a la vista i no va ser fins al recurs a l’Audiència Provincial d’Osca que es van reconduir algunes mancances.
Afegeix que faltaven “algunes observacions, informes, recomanacions d’àmbit internacional” que ara el MNAC ha pogut presentar i han fet “reflexionar a la jutge” que ha de dictar sentència amb la possibilitat de ser sotmesa a possibles actes de prevaricació. Per tot plegat, Giralt considera que la defensa de Museu Nacional “és la correcta”.
Consellers de Cultura “autènticament irresponsables”
Giralt admet que el 2017 es van trobar sols davant el trasllat de les obres del Museu de Lleida, de la mateixa manera que s’hi van sentir amb el trasllat dels béns de la Franja. En aquest sentit, també critica la “política de no voler explicar res” que s’ha fixat moltes vegades des de la conselleria de Cultura. Així mateix, remarca que el que li sabria més greu de tot plegat és que els polítics no fessin els deures a partir de les sentències del MNAC i el Museu de Lleida per evitar un “degoteig de futures reclamacions”.
Giralt no és mossega la llengua per afirmar que alguns consellers de Cultura passaran a la història com “autèntics irresponsables” amb els litigis del Museu de Lleida i el MNAC, i que altres es van “menjar” les seves conseqüències. Per això insisteix que mai es pot tenir política de comunicació zero, bàsicament perquè “l’any 25 com ens trobem, les xarxes socials en van cada dia plenes”.
“Si les peces han de sortir del MNAC Pepe Serra dirigirà l’operació, malgrat tot”
Josep Giralt està convençut que si al final els murals han de sortir del MNAC per tornar a Sixena, el director de l’equipament dirigirà l’operació. Bàsicament perquè així està estipulat al codi deontològic de tot conservador i treballador de museu, que és “vetllar fonamentalment per la conservació que estan sota la seva custòdia”.
Ara el MNAC té 17 mesos per pensar com fer-ho. La jutgessa té tota una sèrie d’informes per decidir què fa, recorda Giralt, que també posa manifest que alguns dels tècnics aragonesos han expressat de “forma oberta i viva” que potser la sala capitular de Sixena no pot rebre ara mateix les pintures perquè cal canviar l’arquitectura dels arcs. Altrament, no no hi cabrien.
