L’Eurocambra ha presentat aquest divendres al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la demana contra la Comissió Europea per no aplicar el mecanisme que permet tallar els fons europeus davant vulneracions de l’estat de dret.
Segons ha comunicat l’equip del president de l’Eurocambra, David Sassoli, els serveis legals del Parlament ja han presentat la demanda després que Sassoli els ho demanés la setmana passada. La regulació sobre el mecanisme que permet restringir el finançament comunitari als estats quan les seves deficiències democràtiques posen en risc el pressupost de la Unió Europea es va aprovar al desembre, però la Comissió Europea encara no l’ha utilitzat.
Malgrat que el mecanisme no està dirigit a cap país en concret, Polònia i Hongria són els dos estats que tenen obert ara per ara un procediment sancionador per posar en risc l’estat de dret i els drets humans.
“Esperem que la Comissió Europea actuï de forma coherent i compleixi el que la presidenta Von der Leyen va dir durant el debat en l’últim ple sobre aquesta qüestió. Les paraules s’han de convertir en fets”, ha dit en un comunicat Sassoli.
La setmana passada, Sassoli va donar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fins al dia 2 de novembre per activar el mecanisme. El moviment del president de l’Eurocambra va arribar després que la comissió d’Afers Legals li recomanés querellar-se contra l’executiu europeu per no fer servir el mecanisme de condicionalitat.
En concret, la comissió d’Afers Legals criticava l’immobilisme de la Comissió Euorpea des que, a principis d’any, va entrar en vigor la normativa sobre aquest mecanisme.
Els estats membre han demanat a Von der Leyen que no tiri endavant cap mesura en el marc d’aquest mecanisme fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre la seva legalitat. Polònia i Hongria van impugnar la creació del mecanisme de condicionalitat davant dels tribunals de la UE, que no es pronunciaran sobre aquesta qüestió fins a principis del 2022.
