Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han conclòs que existeix un “biaix” al Tribunal Constitucional (TC) a favor del govern central. Han arribat a aquesta conclusió després d’analitzar gairebé 1.900 resolucions del TC relatives a la constitucionalitat de normes estatals i autonòmiques. Els resultats indiquen que hi ha un 55% de probabilitats que el TC declari inconstitucional una norma quan és autonòmica, mentre que la probabilitat és només del 23% si és una norma estatal. Per als autors, aquests resultats confirmen la hipòtesi que el TC “presenta un biaix sistemàtic centralista que es manifesta en l’aplicació de més severitat en la legislació aprovada pels parlaments autonòmics”.
L’estudi assenyala també que els casos iniciats davant el TC pel govern central tenen una probabilitat mitjana d’èxit del 68%, mentre que en el cas dels governs autonòmics és del 31%.
El treball mostra, a més, que la composició ideològica del TC incideix de manera significativa en les seves resolucions. Així, quan té una majoria conservadora, augmenta la probabilitat de declaració d’inconstitucionalitat de normes autonòmiques, especialment en el cas de governs autonòmics liderats per partits nacionalistes.
D’altra banda, la recerca analitza l’activitat del TC en diferents escenaris. Per exemple, conclou que quan hi ha una coincidència ideològica entre el TC i el govern central i, al mateix temps, una dependència d’aquest govern central respecte de partits nacionalistes, la probabilitat que el TC anul·li una norma autonòmica descendeix significativament.
En les gairebé 1.900 resolucions analitzades s’han tingut en compte variables com ara el tipus de norma impugnada (origen autonòmic o estatal), l’actor que presenta el recurs, el tipus de procediments, el resultat de la resolució, i el context polític -orientació ideològica del TC, color polític del govern central i autonòmic, i dependència parlamentària o no del govern central respecte a partits nacionalistes-.
Els autors expliquen que han volgut aportar una visió basada en dades del paper del TC en la configuració de les relacions entre centre i perifèria a Espanya i contribuir així al debat sobre el potencial, i els límits, dels tribunals com a garants del pluralisme polític i territorial. Conclouen que l’enfortiment de la legitimitat dels tribunals constitucionals “pot requerir reformes” en els mecanismes de designació de magistrats, que garanteixin “més pluralitat territorial i ideològica”, així com la creació d’espais polítics específics per a la resolució de conflictes intergovernamentals “que redueixin la judicialització sistemàtica de la política territorial”.
El treball s’ha publicat a la revista ‘European Journal of Political Research’ i està signat per Joan Josep Vallbé i Daniel Cetrà, de la UB, i Marc Sanjaume Calvet, de la Universitat Pompeu Fabra.
