L’Associació Catalana de Municipis (ACM) reclama des de Brussel·les un capítol específic per Catalunya dins el pla espanyol corresponent al nou macropressupost plurianual de la UE, que cobrirà els anys 2028-2034. “Descentralitzar els pressupostos és important i necessari, perquè és la millora manera d’adaptar-se a les necessitats reals que tingui cada país”, ha defensat aquest dijous la presidenta de l’associació, Meritxell Budó, durant una atenció a mitjans des de Brussel·les. En aquest sentit, el cap de l’oficina a Brussel·les de l’ACM, Jordi Solé, veu la proposta inicial de la Comissió Europea sobre el macropressupost com “una amenaça cap a una recentralització de fons” on “tot passarà per un govern central”.
La petició de l’Associació Catalana de Municipis arriba després que l’executiu comunitari presentés el juliol passat la seva primera proposta per al pressupost plurianual, el qual plantejava la supressió dels més de 540 programes nacionals i regionals existents per substituir-lo per 27 plans nacionals acordats amb les comunitats. Si bé la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va fer marxa enrere i es va obrir a reforçar el rol de les regions el novembre passat, des de l’ACM consideren que cal estar alerta.
“Reclamem que es garanteixi una governança multinivell, també en l’àmbit territorial, local i regional, no només en la implementació dels fons, sinó també en decidir les prioritats; […] aquest model de cogovernança i que entenem que ha funcionat, ara està en perill”, ha advertit Solé.
Per altra banda, Budó ha criticat que els municipis pateixis un “infrafinançament cronificat des de fa 20 anys” i confia que el Govern farà costat a l’ACM amb les seves demandes davant Brussel·les.
Més demandes
Més enllà d’exigir un capítol específic per Catalunya en el marc del nou pressupost europeu, l’associació demana un accés “directe” per part dels ens locals a finançament europeu. D’acod amb una declaració publicada el desembre passat, els ajuntaments “han de retenir la capacitat d’accedir de forma directa o a través d’aliances supramunicipals a fons europeus competitius”.
“Un accés directe permet als governs locals dissenyar projectes adaptats a les necessitats reals dels territoris i accelerar la implementació de solucions innovadores”, subratlla l’ACN.
De la mateixa manera, els municipis catalans reivindiquen que es tingui més en compte la “dimensió local” en la transició verda i digital i en la cohesió social, que una part dels recursos europeus es destinin a oferir assistència tècnica als ajuntaments i que es preservin els criteris de “transparència i equitat” en el repartiment.
Integració a la xarxa ICLEI
A banda de les reclamacions a la Comissió Europea, l’ACM ha anunciat aquest dijous la seva integració dins la xarxa internacional ICLEI, sigles que responen a la denominació ‘Governs Locals per a la Sostenibilitat’.
L’organització agrupa més de 2.500 governs locals i regionals de més de 125 països amb la missió principal d’impulsar “una urbanització sostenible mitjançant el foment de ciutats amb baixes emissions, resilient, basades en la natura i circulars”.
Des de l’ACM apunten que l’adhesió “no és només un gest institucional, sinó una aposta estratègica dins el pla d’internacionalització” de l’entitat. Precisament amb motiu de la seva visita a Brussel·les, Budó i el nou vicepresident de l’associació catalana, Isidre Pineda, juntament amb la secretària general, Rosa Vestit, han visitat la seu de l’ICLEI a la capital belga i s’han reunit amb el cap de l’oficina, Peter Defranceschi.
