La jutgessa que investiga la gestió de la dana al País Valencià ha acordat elevar a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) una exposició raonada contra l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón. Mazón està aforat perquè encara manté l’acta de diputat a les Corts valencianes, així que la jutgessa demana al tribunal superior que l’investigui. En la causa sobre la gestió de la dana ja està investigada l’exconsellera d’Emergències Salomé Pradas. La magistrada entén que existeixen indicis de delicte contra Mazón i aprecia una “absoluta negligència” en la gestió i la coordinació de l’emergència per part de l’expresident i un “nexe causal” amb les morts de persones per falta d’avisos.
Entre els indicis de delicte, la jutgessa recull la conversa que va mantenir el que era el cap de gabinet de Mazón amb l’exconsellera Pradas la tarda del 29 d’octubre del 2024, quan es va produir la tragèdia. En aquella conversa, José Manuel Cuenca, va indicar a Pradas: “De confinar res, Salo”.
Segona la instructora de Catarroja, aquesta expressió té un caràcter “clarament imperatiu” i la condició de secretari autonòmic i cap de gabinet converteix els missatges “no en meres opinions o consells, sinó en ordres”, a més de l’“estreta relació personal” entre Cuenca i Mazón.
La magistrada conclou que ell estava “donant ordres concretes” a Pradas per descartar el confinament de la població. La jutgessa aprecia una “insistència en el control de l’emergència que només pot respondre de forma lògica a què obeís instruccions del seu superior”.
L’exposició raonada, que consta de més de 100 pàgines, indica que Pradas tenia “dubtes importants sobre les pròpies competències”, com va posar de manifest un testimoni, i aquesta “indecisió, aquest desconeixement del que podia acordar o no, va generar una paràlisi en els moments decisius i seria decisiva en el resultat mortal en la gestió de l’emergència”.
La instructora assenyala que en aquella conversa Cuenca va comunicar a l’exconsellera que l’aleshores president de la Generalitat arribaria al Cecopi (Centre de coordinació operativa integrada) i, per a la jutgessa, és una forma de dir-li que s’esperés a l’arribada de Mazón. “Coneixement de l’arribada que només podia produir-se si hi havia una comunicació constant entre el senyor Mazón i el cap de gabinet”, agrega.
La instructora considera “completament inversemblant” que el testimoni només volgués assessorar la consellera, sinó que pretenia “que s’atengués el que deia via WhatsApp”. La magistrada també veu “il·lògic” que Mazón “fos aliè a les ordres expressades pel cap de gabinet”.
Segons la interlocutòria, evitar el resultat mortal necessitava la “implicació” del president de la Generalitat, que “contactés amb la conselleria de Justícia i Interior, que havia triat com a consellera d’emergències, malgrat l’al·legat desconeixement de qualsevol qüestió relativa a emergències” i que “s’interessés per quines mesures s’havien acordat, quines sol·licituds s’havien formulat”.
La resolució fa referència també al que, qualifica, de “flagrant falta de coordinació i cooperació entre les diferents conselleries”, fet que “implica, per les funcions pròpies del president de la Generalitat Valenciana, el senyor Carlos Mazón”.
La jutgessa assenyala que l’“absència”, la “passivitat en l’adopció de mesures de coordinació” i la “falta d’interacció” amb altres càrrecs davant una situació d’extrema gravetat per part del president, que va “optar per recloure’s en el reservat d’un restaurant”, “s’ha de qualificar de negligent i constitueix un element decisiu en la producció del resultat mortal i lesiu que justifica la present exposició raonada” i hi observa un “nexe causal” amb les defuncions.
“Ens trobaríem davant la presència d’indicis d’una absoluta negligència en la coordinació i gestió de l’emergència en el nivell suprem de capacitat de decisió: el president de la Generalitat Valenciana”, conclou.
La titular de la plaça 3 del Tribunal d’Instància de Catarroja assevera que “en tots i cadascun dels casos”, amb referència a diverses morts relatades en la interlocutòria, és “rellevat” que no s’adoptessin mesures d’alerta, precises, concretes i a temps, des d’un organisme com el Cecopi i des d’una conselleria a la qual el president podia donar ordres.
