La Comissió de Venècia alerta al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que les seves propostes per elegir els vocals mantenen la politització. Després que dos vocals del CGPJ presentessin aquest dijous els nous plantejaments a aquest òrgan consultiu del Consell d’Europa, els experts que conformen la Comissió consideren que les dues opcions impulsades pel CGPJ són insuficients. Sobre la primera -que proposa que l’elecció es faci a través d’associacions de jutges- la Comissió sosté que “no permet descartar la politització interna” i demana “mesures addicionals”. Sobre la segona, on l’elecció dependria de les Corts Generals, els experts lamenten que la decisió final depengui d’una institució política.
Segons el comunicat publicat aquest divendres pel Consell d’Europa, la Comissió de Venècia indica que les autoritats haurien d’estar obligades a “assegurar la independència respecte als poders legislatius i executius per salvaguardar la integritat del sistema per escollir membres del poder judicial”.
Si bé la mateixa Comissió recorda que no és obligatori establir un consell judicial, també sosté que, en cas que existeixi, cal preservar una sèrie de principis. En aquest sentit, indica que “els estàndards europeus dictaminen que els membres judicials d’un consell haurien de ser jutges escollits pels seus iguals, a través d’un sistema que garanteixi una àmplia representativitat del poder judicial”.
“La Comissió de Venècia subratlla que el procés d’elecció no només hauria d’estar protegit de la influència política externa, sinó també de la politització interna”, afegeix, insistint que cap de les dues opcions presentades pel CGPJ garanteix el compliment total d’aquests objectius. “En altres paraules, [la tria] ha d’estar protegida no només de la interferència directa dels actors polítics, sinó també de la dependència indirecta o l’alineament d’acord com les associacions judicials”, resumeix.
Origen de la sol·licitud
El dictamen que ha elaborat la Comissió de Venècia sobre el sistema d’elecció de la cúpula judicial espanyola neix d’una petició que va formalitzar la mateixa presidenta del CGPJ, Isabel Perelló. Per ara, el ple del CGPJ ha estat incapaç de consensuar una proposta sobre el sistema d’elecció dels 12 vocals jutges de l’organisme, que s’ha de reformar arran del pacte entre el PSOE i el PP i les pressions del Consell d’Europa i de la Comissió Europea.
El ple del CGPJ va aprovar al febrer un document que recull els dos models oposats que defensen el sector progressista i conservador abans que expirés el termini que es va establir el juliol del 2024, quan el PSOE i el PP van pactar la renovació de l’òrgan i van establir un termini de sis mesos perquè el mateix CGPJ proposés al Congrés i el Senat un canvi de sistema d’elecció dels nous membres.
Després de mesos de desacord, la presidenta del CGPJ i del Tribunal Suprem, Isabel Perelló, va convocar el ple extraordinari per aprovar el document que conté les dues propostes. El sector conservador aposta perquè les associacions de jutges puguin elegir directament els 12 vocals jutges del CGPJ (els altres vuit són juristes de reconegut prestigi), mentre que el sector progressista vol deixar l’elecció d’aquests vocals en mans del Congrés i del Senat, com fins ara.
En un context de discrepàncies internes, el ple del CGPJ també va acordar remetre la proposta a la Comissió de Venècia perquè exposés la seva opinió al respecte.
El rol de la Comissió de Venècia
La Comissió de Venècia és l’òrgan consultiu en matèria constitucional del Consell d’Europa. Els juristes dels 61 països que en formen part s’encarreguen d’aconsellar legalment els estats membres de l’organització que desitgen adaptar les seves estructures jurídiques i institucionals als estàndards europeus i internacionals de democràcia, drets humans i estat de dret.
El secretariat de la Comissió de Venècia té la seu a Estrasburg, però les sessions plenàries se celebren a Venècia quatre cops l’any.
